València sembra seua nova Horta

Cada volta més llauradors intenten reinventar un paisatge i una manera de vida amenaçats

Vénen secundats i es confonen amb una xarxa de moviments socials

Guillermo Hildebrandt  / El País

Alguna cosa nova, encara que d'arrel vella, comença a moure's en la tercera ciutat d'aquest país en crisi que és Espanya. El descontentament general i la conseqüent recerca d'alternatives, presents a tot el territori, tenen a València un ingredient propi. Els seus habitants miren cada volta més cap a l'Horta, un dels pilars de la seua idiosincràsia i un enclavament cultural, paisatgístic i mediambiental únic al món, particularment amenaçat durant els anys de voracitat urbanística.

Terres d'una fertilitat extraordinària abandonades davant la falta de rendibilitat i relleu generacional; alarmants taxes de població desocupada, i una creixent demanda d'aliments de qualitat, s'han conjugat en el territori irrigat per les vuit sèquies del tram final del Túria. Cada volta més persones agafen l'aixada i es posen a plantar verdures. Alguns com a hobby i suplement del seu rebost. D'altres, amb preparació i aspiracions professionals. El seu afany per reprendre valors més respectuosos amb la salut humana i la natura està acompanyats per una espessa xarxa de moviments socials.

Urbanites i llauradors

Miguel Miranda s'aixeca de dilluns a divendres amb el sol. Després, este enginyer agrònom, màster en Agricultura Ecològica per la Universitat de Barcelona, pedaleja uns quinze minuts fins a les quatre fanecades de terra que ell i Josep Alabau tenen llogades a la zona de la Fonteta de Sant Lluís. Un cop allà, a llaurar el camp. Josep i Miguel constitueixen des de gener Tot al Pot!, una empresa de conserves i adobats agroecològics.

Tot va començar amb el projecte fi de màster de Miguel: "Volia gastar aquest temps a fer alguna cosa per a mi, i vaig veure un forat en el mercat d'ecològics: no hi havia oferta de productes transformats", narra aquest valencià de 26 anys.

Tenen clar que, alhora que s'asseguren un mitjà de vida, volen posar el seu granet de sorra per crear nou un sistema alimentari. Fins i tot van, vénen i transporten sempre que poden la mercaderia amb bicicleta per reduir emissions. "Encara que Josep s'està aburgesant i ve algun dia en cotxe", fa broma Miguel. Encara no han fet balanç de l'any, però han hagut d'alternar Tot al Pot amb altres treballs per anar tirant del carro.

Plantant tasca social

El Centre d'Educació Mediambiental Julia està a cinc minuts a peu de l'estació de metro de Paterna. Costa de creure que disten només cinc quilòmetres d'una urbs de 800.000 habitants. "És el que té València, que permet aquestes interfases", explica, caminant entre fruiters, Fernando Gómez. Porta involucrat a la granja des de la seua fundació, fa ja gairebé 25 anys. En ella, ajuden a joves conflictius o lloguen horts socials per 20 euros al mes. Sempre amb els valors tradicionals de l'Horta com a pivot.

L'últim, des de 2013, és un programa d'autoocupació dissenyat al costat de la Plataforma d'Aturats de Paterna, batejat com Terra i Canya. Tenen un equip multidisciplinari, que compta amb enginyers tècnics agrícoles de diferents especialitats. Tot i les ganes que hi han posat, els comptes no ixen. Apunten als furts de les collites o la manca de mecanització com a principals raons, i denuncien la falta d'ajudes públiques.

"Hem demostrat, amb un model autogestionat i sense inversió, que es pot treure molt amb poc. No només per produir i donar ocupació, també per posar en valor aquest entorn. Si no, desapareixerà", vaticina Enric Valero, coordinador del projecte i activista de Ca Revolta.

L'aixada com a eixida

L'Aixada com Eixida, una cooperativa agroecològica de Picassent, constitueix una prova que, tot i la falta de suport institucional, es pot apostar per una tornada al camp, i guanyar. Venen hortalisses fresques, conserves i productes d'higiene. Raúl, un dels seus sis membres, deixa clar que la sevua activitat està centrada en combatre l'estat de coses: "Fem una aproximació global a la problemàtica, conscienciant, donant xerrades i promovent que la gent vinga a veure què es fa ací".

El treball de tots aquests llauradors de nou encuny ve recolzat per nombroses plataformes socials, el nombre de les quals ha augmentat des del 15-M i que aporten un bagatge ideològic a eixa volta al camp. Destaquen Per l'Horta i la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià. La primera ha estat un dels principals interlocutors amb el Govern en la tramitació del Pla d'Acció sobre el Territori de l'Horta, que per ara ha quedat en res. Des Sobirania intenten unir estudis interdisciplinaris i fomentar els contactes entre productors i compradors. Amb un augment a València de cinc a més de 60 grups de consumidors ecològics en cinc anys, es revela com el següent pas per aprofundir en els canvis.