Desgavells evitables. [reflexions sobre l’esborrany de PGOU d’Alboraia]

Francesc Guaret

 

L'urbanisme ha de ser el fruit del consens de les diferents parts interessades de la societat (forces econòmiques, veïnals, socials, polítiques…) el que passa en aquest país és que sempre 'consensuen' els mateixos.

He tingut notícia en temps recents de l'esborrany de Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alboraia.  A la vista del que es planeja, no puc més que fer-me aquesta pregunta: però quina ment malalta, ignorant o roïna ha pogut parir un PGOU semblant? Quins polítics accepten sense crítica, i encara pitjor amb aquiescència, tal PGOU? Podem la ciutadania restar quiets davant de plans tant nocius per al nostre futur i el dels nostres fills i filles?
Veiem de manera breu però argumentada perquè dic tot açò i ho basaré en principis de sentit comú, directrius europees (i autonòmiques) sobre territori i paisatge i la defensa dels béns comunitaris i el patrimoni col·lectiu.

Quin poble volem?

Un PGOU és l'instrument que modela amb ma més ferma el aspecte futur d'un poble i és per això que ha de ser fruit d'un consens perquè el camí que marca el gaudiran o patiran generacions i generacions de veïnes i veïns futurs. Durant centenars d'anys.
Per això abans de qualsevol altra consideració la pregunta: Però quin poble volem? És la que ha de guiar la resta del pla. Per ajudar a contestar-la podem també preguntar-nos les següents.
Què li dona identitat a Alboraia? Què la fa diferent en un món global? Què li dona qualitat de vida? Què fa que la reconega com el meu poble, que em senta bé i orgullós de com és?
I la resposta és a la vista de tots: el paisatge d'horta i ser el bressol de l'orxata. Totes dues coses indissolublement lligades.

La generalitat ho sap…. (encara que no actua)

En l'únic document d'ordenació per conservar l'horta que ha elaborat la generalitat, el Pla d'Acció Territorial de l'Horta (PATH), diu molt clar què cal fer per mantindre el paisatge d'horta:

 

     – Mantindre l'espai d'horta entre els pobles per mantindre la seua personalitat, les visuals i els corredors naturals

 

     – Evitar per tant que els pobles es fusionen en una conurbació

 

     – En cap cas s'admetran plans parcials modificatius de classificació de sol que afecten a elements d'horta, ni afecten a l'estructura de l'horta.

 

     – I les directrius i condicions fixades pel PATH prevaldran sobre el planejament municipal vigent [imagineu-vos sobre el proposat]

l'únic problema és que el PATH continua sense aprovar-se oficialment després de 7 anys de la seua redacció i per això els responsables de la conselleria de territori algun dia seran jutjats per la ciutadania valenciana. Per deixar fer, sabent que el que es fa és contrari a allò més recomanable i millor per a l'interés general.

Què diu la unió europea i els especialistes?

La Unió Europea, en la seua estratègia sobre biodiversitat estableix com a objectiu evitar la fragmentació del territori i el foment de la infraestructura verda (en el nostre cas, l'horta) entre altres coses perquè és econòmicament rendible, ens protegeix del canvi climàtic i de les inundacions i ens dona qualitat de vida.

A més, el màxims especialistes en paisatge reconeixen la importància de l'horta, especialment la que està més propera a les poblacions. Per això és la que amb més intensitat i determinació s'ha de protegir.

 

Així ho va dir el professor Carl Steinitz de la universitat de Harvard quan va vindre convidat, oh! sí, per la conselleria de territori al primer (i últim) Congrés de Paisatge que va organitzar.

També va dir una cosa que la ciutadania d'Alboraia ha de tindre molt present: “Ciutats de les Ciències i Palaus de l'Òpera hi ha en quasi totes les ciutats grans… però una cosa com l'horta que teniu ací és francament distintiu i bonic i és el que fa a València única dins el món. Hauria de ser més coneguda i protegida”

doncs bé, després d'això,

El PGOU que es proposa sentència l'horta d'Alboraia i per extensió la de València.

El PGOU està pensat en la època en que ens pensàvem que els gossos es lligaven amb llonganisses. L'època de la bombolla. Us en recordeu? Quan es deia que els preus de la vivenda sols podien que pujar i pujar?…. ah! Quins dies aquells! Quan et podien lapidar per dir que allò acabaria malament. Doncs això. El PGOU és clarament expansionista i fora de la realitat:

     – Preveu augmentar la superfície construïble al voltant del casc antic en més de un 50%

 

     – Destruint per fer-ho uns 450.000 m2 de horta de la millor qualitat agrícola i paisatgística.

 

     – Preveu augmentar en un 50% la superfície del polígon.

 

     – També destruint uns 160.000 m2 d'horta de la milloreta.

 

     – En total 61ha. És a dir, més de 730 fanecades d'horta.

Allò més greu és que res justifica aquesta expansió. La població d'Alboraia ha crescut els últims 5 anys al voltant d'un 1% i sobre tot a La Patacona. Què justifica un creixement del 50% del casc antic?

I què dir del polígon! Em pregunte perquè necessitem ampliar-lo també un 50%. Qualsevol que haja passejat per dins pot adonar-se fàcilment que no es que estiga en creixement. Està en decreixement. Amb naus tancades, parcel·les sense construir…. i necessitem ampliar-lo! Pel que sembla per als redactors del PGOU Alboraia està a punt d'una embogida revolució industrial que liderarà a Espanya cap a fora de la crisi.

Però a més el PGOU destrueix horta amb molt mala 'sombra'. Ens centrarem tan sols en tres punts per il·lustrar el que dic.

Partida dels Desemparats

Què diuen les recomanacions autonòmiques, europees i els experts sobre qualitat de vida, paisatge i competitivitat? Que no hi ha que deixar que els pobles es junten i confonguen? Doncs nosaltres juntarem Alboria amb Tavernes, que per això té un PGOU també ben bonic! Si mireu la imatge, salta a la vista que:

     – La partida dels desemparats desapareix quasi per complet

     – Precisament en la partida dels Desemparats el estudi de paisatge per a la revisió del PGOU (2006) encarregat pel mateix ajuntament d'Alboraia, proposava una 'puesta en valor' dissenyant una ruta on gaudir del patrimoni arquitectònic i paisatgístic

 

     – Es desconnecta l'espai del Carraixet (corredor natural segons el PATH i amb protecció màxima) amb la resta d'horta de S. Miquel dels reis i el Racó de S. Llorenç

 

     – Adéu a la connectivitat i a l'espai entre pobles.

     – Adéu a l'horta més a prop del poble i per tant al seu paisatge ancestral i característic.

[Fig 1: Partida dels desemparats actualment]

[Fig 2: Partida dels Desemparats amb el PGOU previst]

Partida de Masquefa – Camí del Soldat

un altre desficaci és que la vista més bonica i la poca horta que queda entre Alboraia i València desapareix en el PGOU fins al terme de València.

Si hi ha un paisatge d'horta paradigmàtic i canònic en tota l'horta de València és el de es veu des del carril bici al costat del Camí del Soldat (vegeu imatge). Doncs en eixe precís lloc anem a fer una carretera i unes boniques rotondes per treure la tranquil·litat i el paisatge. Justificació? Cap ni una.  A no ser que siga donar servei als blocs de cases que anirien a una de les bandes de la nova carretera damunt de l'horta ancestral. A més actuaria com un atractor de transit i faria que més cotxes de fora del poble l'agafaren per 'acurtar' induint així més transit encara. Fantàstic! Heu entés perfectament el que significa preservar el patrimoni, donar valor al paisatge i guanyar en competitivitat. Uns cracks.

Polígon i connexió amb la V-21

Menció a banda mereix la connexió amb l'Autovia pel Camí la Mar.  Sols dir que les actuacions en infraestructures no es poden decidir de forma aïllada sense tindre una política de mobilitat. Per aquestes terres no és costum treballar i trobar solucions de mobilitat globals. Normalment es fan pedaços per que més cotxes arriben més de pressa al proper embós.  Els camins rurals han de continuar sent camins rurals. És a dir, tranquils. Si ningú s'estranya ja de que no es deixen construir carreteres noves per dins dels parcs naturals, perquè no ens posem seriosos quan volen fer una nova carretera sobre l'horta? L'horta és el nostre parc natural, el nostre 'pulmó' i hauríem de protegir-la de noves infraestructures. Si per això hem de prendre un parell de minuts més en un itinerari, no passa res.

[Fig 4: Partides del Miracle i de la Mar actualment]

Què ens depara el futur?

A més de tot allò exposat, no m'agradaria acabar sense fer menció a que l'horta també és el rebost de la ciutat i els pobles. És una font d'aliments frescs i sans d'origen conegut i molt a prop de casa. En un escenari internacional de incertesa quant al preu del petroli i les matèries primeres, de desaparició de terres fèrtils i d'augment de la població, destruir horta de forma gratuïta com proposa l'esborrany de PGOU que he vist seria insensat si no criminal per a les generacions que ens seguiran i a les que no tenim dret a furtar el futur.

Amics no podem transformar l'horta, el nostre territori estimat, en un lloc per on passar més carreteres cada vegada més ràpides. En un lloc on construir de forma insensata i insana omplint de lletjor el que ens envolta i les butxaques d'alguns sense rebre res a canvi.  L'Horta és la nostra mare de la que ens sentim fills i a la que podem tornar per sentir-nos a casa. Per això l'hem de tractar amb respecte i cura. Si ha pogut mantindre's durant mil anys, demanem que es retire el PGOU i ajudem a que en dure mil anys més.

"[i el proper post sobre el PGOU que prepara Tavernes Blanques…. atents]"