L’Horta de València ha retrocedit un 64% en 50 anys

El geògraf Víctor Soriano denuncia que "perdre horta implica perdre identitat" | Diverses fonts apunten que no n'hi ha prou amb la protecció, també cal assegurar la rendibilitat per als propietaris de les terres | L'associació Per l'Horta llança un projecte obert per a determinar zones verdes recuperables

Raquel Andrés Durà |La Vanguardia

Entre 1956 i 2011 han desaparegut dos terços de l'Horta de València, un 64% de la seua superfície: ha passat de 15.000 a 6.000 hectàrees en 50 anys. És la gran conclusió que extreu el geògraf Víctor Soriano, en el seu treball L'Horta de València: evolució, influència del planejament urbanístic i perspectives.

La importància d'eixe territori ja queda palès en l'informe El medi ambient d'Europa (Informe Dobris) de l'Agència Europea del Medi Ambient de 1995, on ja consta "la huerta" -així, en castellà, destacant el seu simbolisme particular- com un dels paisatges que estan a prop de l'extinció a Europa. El geògraf va més enllà i assegura que actualment "València és l'única ciutat del món amb un espai agrícola periurbà".

Víctor Soriano és un apassionat d'aquest territori i coneix de primera mà del que parla: és veí d'Alboraia, en ple cor de l'horta valenciana i una de les zones on les terres tenen més "qualitat" -d'esta població és famós el cultiu de la xufa, el fruit amb el qual s'elabora l'orxata-. "L'horta és part de la identitat valenciana estereotipada, bona part del que entenem com a 'ser valencians' es construeix al voltant de valors hortolans, com podem veure a La Barraca de Basco Ibáñez", avisa.

També destaca la riquesa cultural de l'horta: "Els síndics de les set sèquies tradicionals de la Vega de València (Quart-Benàger-Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella) es reuneixen setmanalment a la porta gòtica de la Catedral de València formant el Tribunal de les Aigües, que el 2009 va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO".

"Perdre horta implica perdre identitat: un paisatge cultural, valors tradicionals i un espai amb un valor ambiental. Ens despersonalitzem com a poble cada volta que consumim un metre quadrat d'horta", sosté.

El 50% es va perdre durant el desenvolupisme franquista

La memòria a curt termini ens pot induir a creure que la major part de la pèrdua de l'horta es deu al recent boom immobiliari. No obstant açò, la meitat de l'horta que s'ha perdut -"en 2.000 anys els canvis van ser mínims", recalca Soriano- daten de l'etapa del desenvolupisme franquista, entre 1956 i 1977, a causa de "l'enorme" creixement demogràfic de la ciutat. L'arribada d'emigrants des d'altres regions espanyoles va impulsar la construcció de "moltes cases sense planificació", l'augment de l'activitat industrial als afores de les ciutats a la recerca de sòl més barat i l'auge del cultiu del cítric. Soriano basa el seu estudi en la interpretació de les fotografies aèries disponibles de l'horta valenciana de 1956, 1977, 1991 i 2011.

La urbanització i la creació de noves infraestructures van continuar reduint l'espai d'horta entre 1977 i 1991. A partir d'ací i fins a 2011, la pèrdua es deu al resabut boom de la urbanització, que resta unes 1.600 hectàrees. Encara que en els anys que van del 1977 al 2011 el geògraf assenyala la pèrdua de 'només' el 16% del total cartografiat, reconeix que en aquests últims anys, com a societat, "ens hem comportat amb el territori d'una forma molt més irresponsable".

Gran part de la pèrdua del paisatge tradicional de l'horta, Víctor ho atribueix al cultiu de la taronja. Un símbol estereotípic valencià destrossant un altre? "Apareix perquè el seu cultiu no és tan exigent com l'horta, que requereix tot el dia de treball, permet compatibilitzar-ho amb altres tasques i demanda menys aigua, cosa que va facilitar que s'implantés on hi havia més problemes de reg".

La protecció no és suficient

"L'horta no és un espai natural", insisteix Víctor Soriano diverses voltes. Amb açò es refereix al fet que un terreny no treballat es converteix en un solar erm que perd tot el seu valor cultural i paisatgístic. Per tant, incideix en la importància que, a més de crear polítiques públiques de protecció -com el Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta de 2008 (PATH) -, és "clau" la rendibilitat en els cultius perquè els llauradors tinguen motius per seguir llaurant la terra.

Precisament els agricultors van rebutjar en gran part aquest pla, explica Soriano, perquè la falta de rendibilitat de l'agricultura feia que preferiren vendre els terrenys per urbanitzar. "Amb la bombolla immobiliària, des de la perspectiva del propietari, era raonable que s'oposaren a la protecció sense rendibilitat", sosté. Josep Gavaldà, de l'associació Per l'Horta, incideix en la responsabilitat del propietari i qualifica d'"espoli" el procés de transferència de terres "a uns nivells increïbles" a la zona de l'Horta de València.

"La crisi és un moment ideal per a plantejar-nos què hem de fer amb eixe espai que fins fa poc tenia unes grans pressions urbanístiques que ja no té", diu el geògraf. I exposa tres línies d'actuació: "Una planificació territorial d'àmbit metropolità sobre el creixement de la ciutat a llarg termini, que no incloga només la protecció de l'horta i densificar les urbanitzacions, la rendibilitat agrària a base de subvencions, i permetre usos alternatius a les construccions preexistents, com la instal·lació d'un estudi d'arquitectes o la redacció d'una revista en una alqueria tradicional, tal i com ja es fa amb orxateries".

"Hi ha un problema de fons: la societat valenciana ha viscut sense tenir una conscienciació del valor que té l'horta com a paisatge cultural, com a espai de gaudi, com a espai econòmic…", explica. En aquest sentit, recorda que, per redactar el PATH, es va fer una enquesta als valencians per justificar la seua necessitat: "El 98% exigia que es protegís l'horta, però en altres preguntes com quan va ser l'última volta que es va passejar per ella, els percentatges començaven a baixar. Molta gent viu a menys de tres quilòmetres de l'horta i no saben diferenciar el cultiu d'una ceba del d'una creïlla".

Per a Josep Gavaldà, el PATH "era un pla bo, però incloïa ad hoc les anomenades 'àrees de reserva' -zones que no es protegeixen- dins de l'horta per a deixar a la legalitat plans d'ordenació urbanística que estaven en redacció i que demanaven la requalificació de zones rurals com a urbanitzables dins de l'àrea protegida". "No té sentit eliminar horta per ampliar polígons industrials on actualment la meitat de les naus estan tancades. No s'adonen que no estem en 2007. Estan pensant igual que en l'època de la bombolla, però ja ningú comprarà aquests edificis", assevera.

Alternatives per recuperar i revaloritzar l'Horta

El departament de Medi Ambient de la Diputació de València té dos projectes en marxa per posar en valor l'ús de l'espai agrícola: horts urbans i un ambiciós banc de terres. "L'abandonament de l'horta, per motius com jubilació, manca de relleu generacional, manca de temps per dedicar-li o la baixa rendibilitat provoca un impacte desfavorable en el medi ambient: risc d'incendis, degradació ambiental, disminució de la qualitat del paisatge i reducció de la superfície útil agrícola", explica el diputat de Medi Ambient de la Diputació de València, Salvador Enguix.

Així mateix, destaca la creació d'ocupació i la volta al sector primari, "que s'havia abandonat", la recuperació del paisatge i el control de plagues de rates com a conseqüència de l'abandonament de les terres i la reducció dels incendis. El perfil de persones que accedeixen solen ser matrimonis amb fills que no tenen altre mitjà de vida i estan repoblant pobles de l'interior.

Víctor Soriano creu que ja no es pot recuperar el perdut, per la qual cosa cal centrar-se en conservar el que queda. En aquest sentit, assegura que l'horta "de més valor" està actualment classificada com a "no urbanitzable". No obstant açò, insisteix que si aquest sòl "es degrada o perd els seus valors, es podria requalificar". Enguix es mostra optimista amb la possibilitat de recuperar espais de l'horta tradicional amb el banc de terres, "més que amb els horts urbans, que són parcel·les menudes".

Vista aèria on line

D'altra banda, Per l'Horta -associació nascuda, precisament, arran de la primera Iniciativa Legislativa Popular per la protecció de l'Horta de València- ha posat en marxa recentment un projecte de participació ciutadana anomenat Recuperem horta, Recuperem ciutat, l'objectiu del qual és determinar les zones lliures d'edificació per reclamar el seu ús com a horta tradicional. Es gestiona a través de la plataforma 'analizo.info', que permet a qualsevol persona assenyalar les zones que encara poden ser recuperables i que estan tant en zona classificada com a urbana com a lliure d'edificació. Perquè l'àrea catalogada sigui considerada com a vàlida, s'ha d'haver analitzat tres vegades.

Amb ella, qualsevol pot accedir als plànols de l'Horta de València, on es visualitzen les parcel·les d'Horta Nord, Horta Sud i Centre. Quan determinin totes les zones "recuperables d'estructura verda" pretenen incorporar "a la reivindicació ciutadana" de conservació de l'horta valenciana, ha afirmat Gavaldà.