El Parc Natural de l’Albufera precisa de la nostra col·laboració

Sistema de Participació de Garantia Ecollaures

La conservació dels espais naturals i de les àrees protegides és un problema de totes i tots. Si pensem que només amb recursos institucionals i amb la voluntat de les persones que treballen als espais, es poden atenuar els factors de degradació que assoleixen aquests ambients en l’actualitat, ens estem enganyant.

La conservació i el respecte a la natura és un problema social que, com a tal, sols pot ser resolt per l’interés i l’organització dels diferents actors socials que actuen en el territori. Només es podran assolir amb la conscienciació ciutadana, de cara al futur, si anem aprenent i aturant allò que atempta contra l’ordre natural dels ecosistemes.

Per tant, la protecció i conservació del Parc Natural de l’Albufera, és un problema que implica a una gran àrea territorial de l’Horta valenciana, incloent, lògicament, l’impacte ocasionat per la ciutat de València.

Les bones pràctiques, respectuoses amb l'entorn i la diversitat d'éssers vius, poden ser realitzades des de molts àmbits, per tant, no sols s’han de considerar els factors industrials i agroindustrials, sino que, cadascú de nosaltres, podem respondre amb la nostra actitud quotidiana.

Per si bé es cert, hi ha un actor/actriu territorial que sempre ha estat en harmonia amb els paratges naturals i que tard o d’hora, ha perdut aquesta relació de bones intencions amb el medi. El camperol valencià ha estat, al llarg del temps, peça clau en la seua convivència i treball, valorant la importància de la biodiversitat per la millora de les seues condicions de vida. Ara bé, aquest equilibri sembla que fa ja un temps es va ensorrar i les practiques agroindustrials des d’aleshores, són les responsables d’ocasionar una problemàtica afegida a la degradació del Parc Natural.

Com a problemes més directament relacionats amb la relació agricultura convencional i conservació, hauriem d’assenyalar-ne:

     – El monocultiu del arròs, amb varietats cada cop més fràgils i vulnerables, obteses per tècniques d’ingenyeria genètica , que generen unes possibles condicions d’incertessa respecte als impactes que aquestes variacions en l’estructura genética ocasionaran a la llarga.

     – L’aplicació de productes tòxics (fitosanitaris, fertilitzants, herbicides, fungicides…).

     – La compactació del sòl amb l'ús de maquinaria pesant.

     – L’acumulació i posterior descomposició a les aigües, de les diferents restes vegetals.

     – L'abocament d'aigües resiuals amb poc control o la falta d'arribada d'aigua per l'ús en altres zones, etc.

Si bé es cert, aquestes pràctiques no són necessàries per al conreu de les terres d'arròs i tampoc per a la producció d’hortalisses i tarongerars. I, en mires d’aconseguir-ne una gestió més eficient de la conservació del Parc i de les seues aigües, s’hauria de delimitar un cordó o àrees d’esmorteïment, on imperaren les pràctiques agroecològiques, respectuoses amb el medi, les persones presents i les que hi falten per venir.

Vist que les institucions actuals continuen apostant pel model agroindustrial, i que la desinformació i desconeixement de l’equilibri ecològic està arribant a màxims irreversibles, hem de ser els ciutadans els que eixim al carrer per defensar els pocs indrets naturals que ens queden, respectant i valorant el seu cau de biodiversitat i procurant aconseguir millors condicions perquè aquestes àrees deixen d’estar tan pressionades i sotmeses i, en el seu cas, es recuperen.

Es hora d’aplicar i d'estendre l’agroecologia, principalment als llocs que la precisen amb més força i per això fem esta crida per reflexionar sobre la conservació dels nostres espais naturals.

Des de de la xarxa del Sistema de Participació de Garantia d’Ecollaures, ens agradaria transmetre la necessitat de reconvertir les pràctiques de l’agroindustria, cap a un model sostenible en el temps, que no degrade i acabe amb els recursos del territori, i que oferisca la possibilitat de preservar els indrets naturals per a les futures generacions. Nosaltres entenem que les nostres terres són una part del territori que habitem i que, per tant, la nostra preocupació per restaurar l’equilibri ecològic va més enllà de les parcel·les que treballem.

És per tot això que ens sumem a aquesta campanya del Banc de palla d’arròs, ja que considerem que l’aprofitament dels recursos del territori és una oportunitat per desenvolupar-nos i per millorar les nostres condicions, però que, a més, és una necessitat per a corregir les males pràctiques que a dia de hui continuen agredint els espais naturals i, per tant, les diferents espècies que habiten amb nosaltres, així com la terra, l’aigua i l’aire que ens sostenen. Convidem a tots/es aquells/es agricultors/es de l’Horta, així com ciutadans o col·lectius interessats, a participar d’un acte tan simbiòtic amb el nostre territori, fent fora de les àrees naturals un recurs d’utilitat com és la palla de l’arròs.