Les Jornades d’Agroecologia de Godella reivindiquen un canvi en el model agroalimentari
«No menges res que la teua besàvia no haguera reconegut com a menjar». La cita, extreta del llibre ‘El detective en el supermercado’ de Michael Pollan, denuncia l’adulteració que pateixen molts dels productes que s’ofereixen actualment als supermercats. «No tots poden qualificar-se com a aliments, alguns són més aviat substàncies comestibles amb aspecte alimentós», apunta al seu llibre.
La cita va ser enunciada el passat divendres 24 d’octubre per la periodista i activista alimentària Esther Vivas a l’acte d’obertura de la primeres Jornades d’Agroecologia de Godella, organitzades per les entitats locals Agrofever i Camí de L’Horta, amb el suport del Consell Local Agrari i l’Ajuntament de Godella.
Amb el títol Qui decideix què mengem?, el tema central de les jornades va estar marcat pel qüestionament de la cadena alimentària que promou la agroindustria i la reivindicació d’un model alternatiu basat en la sobirania alimentària i l’agricultura ecològica, gestionat des de les relacions de proximitat entre productors i consumidors i l’eliminació de substàncies nocives en el cultiu dels productes.
«Encara que hem d’anar amb compte amb el capitalisme verd, perquè el capitalisme on veu possibilitats de fer diners vol traure profit», va advertir en la seua intervenció l’especialista en salut natural Empar Martínez, que va convidar a diferenciar entre xicotets productors agroecològics locals i els formats aparentment ‘eco’ i ‘bio’ que ofereixen les cadenes de supermercats. «Amb posar en una etiqueta que un producte és natural no significa que ja ho siga», va apuntar Martínez. «Resulta paradoxal que les mateixes empreses que ens venen productes que ens provoquen trastorns alimentaris siguen les mateixes que ens ofereixen la seua versió light, dietètica o integral», va postil·lar Vivas.
Les jornades van continuar el dissabte al Casal Jove al Matadero amb un curs intensiu impartit per la pròpia Esther Vivas. Vivas va ser molt crítica amb el fet que hi haguera persones que passaren fam en una societat d’abundància alimentària (segons dades de Nacions Unides en el món hi ha menjar per a dotze mil milions de persones, i en el planeta som set mil milions) i amb el preocupant recurs als cultius transgènics que existeix en l’Estat espanyol, que va definir com «el paradís dels transgènics», apuntant com a dada que el 80% d’aquest tipus de cultius que es produeixen a Europa succeeixen a Catalunya i Aragó, principalment cultiu de dacsa.
Va alertar també sobre l’amenaça que pot patir un model alternatiu d’agricultura amb la probable signatura del Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea. «El mercat alimentari està en mans de grans empreses i el més preocupant és la connivència entre dirigents d’aquestes multinacionals i càrrecs públics que legislen en funció dels seus propis interessos privats». I la cerca de beneficis econòmics acaba prevalent enfront de la qualitat dels aliments. Una cadena d’interessos que acaba perjudicant al consumidor final, que pateix les seues conseqüències: malalties, sobrepès, desconeixement sobre el que està menjant, etc.
Així les coses, com va assenyalar Vivas, «no es tracta de generar alarmisme social, però sí de prendre consciència, indispensable per a poder passar a l’acció».
Com va fer fa uns anys la godellera Susanna Ferrando que, juntament amb Manuela Molina, van gestar en uns camps de l’horta de Godella el projecte Agrofever, entre els objectius del qual estan «la defensa de l’agricultura ecològica vinculada als valors de consum local i de proximitat» i «aconseguir que la gent puga accedir a aliments de qualitat i locals a preus assequibles, eliminant intermediaris i acostant els productes el màxim possible als consumidors». Per a açò, fa uns mesos van obrir Camí de L’Horta, la botiga on ofereixen directament els productes que elles mateixes conreen. Ecològics i sense intermediaris, com els que s’ofereixen cada dissabte al matí en el Mercat de Venda Directa en la Plaça de l’Ermita de Godella. «No és just que en el model actual de agroindustria el que menys guanye siga el productor», assenyala Vivas.
«L’objectiu és augmentar la demanda de productes ecològics. Açò ajudaria al fet que més gent jove com nosaltres es plantejaren fer el pas i es posara a treballar el munt de terra fèrtil que ara està abandonada, com a eixida laboral a aquesta crisi, entre altres coses. A València mancada molta voluntat política, amb excepcions com l’Ajuntament de Godella, que es creuen aquest altre model i ho recolzen», explicava recentment Susanna Ferrando en una entrevista publicada en la revista Perinquiets. A Espanya, solament un 4,3% de treballadors es dediquen a l’agricultura. «Estem deixant la nostra alimentació en mans d’empreses que el seu principal objectiu és lucrar-se en el sector agroalimentari a costa de la salut dels consumidors», va comentar Vivas en la seua intervenció.
«Menja menjar», apunta Pollan en’El detective en el supermercado’. Sona obvi, però no ens ho estan posant tan fàcil.