Alba Sanchís / DIAGONAL

 

Fa més d'un any que s'inicià aquest projecte de recuperació de la memòria oral de Benimaclet. La idea sorgí quan Britt-Marie Thurén -antropóloga sueca i veïna d'aquest barri- proposà a l'associació veïnal realitzar la recopilació històrica a través de la narració dels seus majors Una iniciativa ja desenvolupada en el passat en la seua Estocolm natal.

 

En 1882, Benimaclet deixà de ser poble per convertir-se en pedania de València. El desenvolupament econòmic i urbà féu que posteriorment perguera el seu alcalde pedani, que complí funcions fins a 1970, i passara a ser el districte 14 de la ciutat de València. No obstant, les arrels del poble de llauradors que va ser segueixen sent visibles a dia d'avui en els seus carrers, especialment els més cèntrics. La major part mantenen el seu esquelet rural amb cases de planta baixes i sostres de teules, així com alqueries i trossos d'horta.

 

A partir d'eixe moment, l'associació conformà un reduït grup de treball que començà a recopilar informació, imatges i fotos antigues, en base a una llista oberta de llocs que, segons expliquen els majors, van ser emblemàtics en el passat. En alguns casos, afortunadament, eixes localitzacions són senyals d'identitat vigents de Benimaclet. En tots ells, l'associació ha intentat col·locar unes plaques commemoratives que també compleixen una funció informativa.

 

Després d'un any de treball, el projecte ha pogut materialitzar-se. Avui dia, en caminar pels carrers de Benimaclet poden veure's les plaques amb el nom i la foto antiga de cada lloc assenyalat. Tota la informació queda recollida a la pàgina web. A més, les plaques tenen l'al·licient de portar un codi QR a través del qual entrar directament a la web.

 

Les dades recopilades s'han obtingut majoritàriament a través d'entrevistes informals al veïnat del barri. Els testimonis han permès aconseguir una recuperació de la memorial oral per reconstruir l'imaginari col·lectiu. Les vivències personals, quotidianes i subjectives dels veïns passen a ser el cos de la iniciativa, cosa que constitueix una forma de crear llaços entre la joventut que manifesta un interès palès en aquest districte i la gent major de la qual emergeix la major part de la informació.

 

El projecte pogué presentar-se a premsa i polítics al maig de 2014 per, al juny, fer una presentació al Casino Instructiu Musical de Benimaclet. Un acte obert a tot el veïnat, amics i simpatitzants del barri.

 

En eixa primera edició s'ha aconseguit editar i publicar la informació d'un total de cinquanta plaques, la major part de les quals han estat col·locades en els seus respectius llocs. Vuit d'elles encara esperen l'autorització de l'administració per a la seua col·locació, després de diversos mesos.

 

Ara s'inicia una nova etapa en què es pretén aconseguir més participació veïnal. Amb aquesta intenció, els seus integrants van a iniciar una trobada amb els veïns més majors de Benimaclet per crear un grup de discussió informal on tractar d'acordar una nova llista de llocs emblemàtics. D'altra banda, també es planteja la possibilitat d'una col·laboració d'estudiants universitaris. L'objectiu: realitzar un treball d'integració de grans i joves alhora que es revitalitza l'interès de barri dins dels focus d'estudi acadèmics.

 

Finalment hi ha converses en marxa amb diferents centres educatius per utilitzar el projecte Benimaclet Conta i crear excursions pel barri, en les quals es duran a terme les diferents rutes de què disposa la web amb fins lúdic-educatius.