Un estudi del Consell contradiu l’augment de població previst
La projecció de l'Institut d'Estadística indica que baixaran els veïns, mentre que la revisió del Pla General preveu un increment
P. MORENO / Las Provincias
Una projecció de població a llarg termini realitzada per l'Institut Valencià d'Estadística, dependent de la Generalitat, té unes conclusions totalment diferents a l'estudi que incorpora la revisió del Pla General i que justifica l'ocupació de 415 hectàrees d'horta protegida.
Així ho va denunciar ahir el Col·legi d'Enginyers Agrònoms, en assenyalar eixa contradicció com un motiu afegit per paralitzar la revisió, ja en període de contestació d'al·legacions. En xifres, la revisió estableix un horitzó per als propers 30 anys que arriba als 850.000 veïns, mentre que l'esmentada projecció indica que en 2035 s'espera un padró de 760.876 residents, gairebé trenta mil menys que en l'actualitat.
L'estudi autonòmic indica una pèrdua contínua de població. L'Ajuntament ha presentat un augment de 5.000 veïns aquest any a l'Institut Nacional d'Estadística, encara que han de depurar encara les baixes no comptabilitzades d'immigrants al padró.
El col·legi professional ha presentat al·legacions a la revisió, en considerar que «és innecessària i contraproduent la proposta de reclassificació de més horta de València». Les modificacions en el Pla General inclouen una desena de sectors residencials, terciaris i per a dotacions públiques.
Un altre dels motius de crítica és que «entre l'equip redactor d'aquesta revisió no ha participat cap enginyer agrònom, aspecte que sens dubte ha condicionat el tractament que s'ha donat al sòl agrari de la ciutat».
Sobre la població van indicar que «si no hi ha previsió d'increment de població, no hi ha noves necessitats i, per tant, no cal ocupar més sòl». Segons l'entitat, el sostre de residents establert pel consistori és «significativament superior a la resta de previsions dels organismes oficials».
Una altra de les al·legacions fa referència al fet que «l'horta constitueix un actiu agrari, paisatgístic i ambiental totalment excepcional que contribueix a la singularitat de la ciutat». Finalment se citen sis paisatges europeus similars en qualitat i tipologia.
D'altra banda, el professor d'Arquitectura del Paisatge de la Universitat de Harvard, Carl Steinitz, ha demanat a l'alcaldessa Rita Barberá en una carta, la retirada del nou Pla General que suposa «la desaparició irreversible de l'horta valenciana que s'ha de protegir ».
Segons ha informat l'associació Per l'Horta, Steinitz ha assegurat que l'horta de València és «un bé estratègic per al futur de la ciutat» i ha mostrat la seva preocupació per la revisió del Pla que projecta «infraestructures en zones en perfecte estat paisatgístic i productiu».
Per la seua banda, el regidor d'Urbanisme, Alfonso Novo, va replicar a aquest especialista tan conegut que «per si el senyor Steinitz no ho sap, o no s'ho han volgut explicar, la revisió del Pla General actual planteja la meitat de superfície d'horta que va requalificar el 1988», en referència al planejament urbanístic aprovat durant l'etapa socialista.
«¿Açò què vol dir? -continuà Novo-. Que per al futur creixement de la nostra ciutat en els propers 30 anys es reserva una superfície d'horta que és la meitat del que s'havia previst reservar el 1988. Ni més ni menys. Açò crec que diu bastant de la suposada destrucció indiscriminada d'horta, que no és tal». El govern municipal vol aprovar el document en el ple del pròxim abril.