Les deportacions de l’horta valenciana
Una crònica de la Ruta del balafiament
Regina Laguna / Valencia Plaza
Sentir de boca de Concha, veïna de la Punta, al costat de les restes derruïdes d'una paret de ceràmica valenciana, la Barraca de les Flors, sonava a holocaust. "El que s'ha fet ací per als terrenys de la ZAL ha estat una deportació". Era el final del recorregut de l'última "Ruta del balafiament", una excursió didàctica i, alhora, esgarrifosa, organitzada dissabte per Miguel Ángel Ferri sobre l'horta amenaçada de València.
L'autobús partia de la Casa dels Caramels cap a Campanar. O, millor, Nou Campanar. Al costat del Bioparc, intenta alçar-se de la desídia i l'abandó municipal l'Alqueria del Rei, una majestuosa edificació centenària típica valenciana, antuvi envoltada de camp, que resisteix majestuosa l'empenta de l'especulació urbanística detinguda només per la crisi financera.
Mare i filla, antics propietaris, esperen al costat d'un edifici que ja no serà mai més una llar, on van deixar els records i les brases de diverses generacions. Els van deportar a pisos nous que han de pagar amb interessos i préstecs bancaris. Els preus de les expropiacions no van arribar al nivell de la bombolla immobiliària.
De les ruïnes del Racó del Pouet a Orriols, on s'intenta recuperar el solar de l'ermita per al barri, hui un descampat entre edificis amb desnivells on els xiquets del segle XXI juguen entre pedres i fang quan plou. Una batucada intenta animar una jornada de convivència en un barri castigat per la desigualtat ètnica i social.
És el barri de Joan Ribó, candidat a l'Ajuntament de València per Compromís. A l'excursió també hi participen Vicent Sarrió, Eduardo Bejar i Maite Ibáñez, pel PSPV-PSOE, Pere Fuset, de Compromís, candidats d'Esquerra Unida i de València en Comú. Estem en precampanya electoral. Haurien d'haver convidat als candidats del Partit Popular i de Ciutadans. O els han convidat?
Del Racó de l'Anell d'Orriols a l'Ermita de Vera a Benimaclet, recorrem al Bulevard Nord amb l'horta de la partida de Masquefa preparada per al cultiu de la creïlla i per al final de la crisi. El 25% d'este triangle ja està en mans d'empreses immobiliàries. Seguim vorejant la frontera amb Tavernes Blanques i Alboraia, on estan previstes les deportacions dels llauradors que segueixen treballant la terra. Ja està previst que per allà discorriga un túnel de circumval·lació que connecte amb la sortida a Barcelona.
Arribem al final de trajecte, a la Punta. Un pulmó verd al costat del mar va ser expropiat per a l'ampliació del Port i els seus habitants, deportats. Així se senten els pocs veïns que queden a La Punta i els que van haver d'abandonar les seues terres, les seues cases i el seu suport. Perquè vivien dels seus menuts negocis, xicotets empresaris que havien heretat el seu treball i la seua forma de vida. "Em van donar 130.000 euros i em van obligar a pagar una casa de 170.000". No em van regalar res, només deutes", denuncien els últims combatents contra la indignitat del més feble. Només demanen que no s'especule de nou amb els terrenys abandonats de la ZAL.
L'autobús recorre el camí de tornada, al seu pas per Castellar-Oliveral, un poble esqueixat de la ciutat mare per les via ràpida que circumval·la València. Destí final, les ruïnes de la Casa dels Caramels, tota una institució per als xiquets valencians comprada per la Generalitat per ampliar les Corts per més de 10 milions d'euros.