Col·lectiu Per l’Horta: La ciutadania ja no viu d’esquena a l’horta

Entrevista extreta de la revista d'associacionisme i cultura, Tornaveu.

Pepa Úbeda 4/01/2016

"Entrevistem a alguns membres de Per l'Horta, un moviment social constituït formalment com a associació sense ànim de lucre que sorgeix a partir d’una campanya que va impulsar la primera Iniciativa Legislativa Popular per la protecció de l'Horta de València (ILP) que es va presentar a València en 2001.
 
Podríeu ser definits d’associació en el sentit estricte del terme?
 
No som una associació o grup més en defensa del territori, ja que pretenem catalitzar les accions o polítiques encaminades a aconseguir la protecció de l'Horta de València, per això treballem amb tot tipus de persones, associacions o institucions que tinguen alguna a cosa a dir o fer en relació a l'Horta.
 
En quines circumstàncies vau aparèixer?
 
El treball de la Plataforma per un Cinturó d’Horta, el Dictamen del Consell Valencià de Cultura per la protecció de l’Horta, les conclusions de diversos estudis, congressos i seminaris i les accions i lluites de l’Associació de Veïns “La Unificadora” de La Punta, “Per un Barranc Viu, sense formigó” a Picanya, Paiporta, Torrent, Catarroja…, conflueixen en un moment en què es constata la preocupació real de la societat davant la greu situació de degradació en la qual es trobava l’Horta.
En aqueix moment un grup de ciutadans i organitzacions integrades en la Plataforma per un Cinturó d’Horta, a través d’una Comissió Promotora, presentaren una Proposició de Llei Reguladora del procés d’Ordenació i Protecció de L’Horta de València com a espai natural protegit, per a ser tramitada segons el procediment d’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) legalment regulat.
Entre d’altres qüestions, es plantejava establir una suspensió cautelar de llicències d’obra de tot tipus en tots els municipis de l’entorn metropolità de l’Horta que disposaren de sòls de màxima qualitat agrícola i, en conseqüència, susceptibles d’activitat agrària hortícola i la petició perquè en un termini màxim d’un any es delimitara i declarara l’Horta com a espai natural protegit.
Malgrat les 117.674 firmes recollides per la comissió promotora en quatre mesos, el doble de les necessàries, el Govern valencià va rebutjar impulsar la llei de defensa de l'horta.
 
Què preteneu aconseguir?
 
Sempre hem dit que no existeixen solucions màgiques ni immediates a la problemàtica de l’Horta i que cal abordar-ho d’una manera multidisciplinar. En aquest sentit, apostem per establir, definir, programar i aprovar accions i polítiques per la protecció de l'Horta de València que posen en valor aquest paisatge, el seu patrimoni agrícola, econòmic, hídric, cultural i històric.
 
Quins són els vostres objectius?
 
Poder superar l'estat actual de menyspreu cap a l'agricultura i canviar la mirada que la ciutat té respecte de l’horta que l’envolta. Entendre que tenim un rebost de producte fresc i un pulmó verd al costat de casa que ens permet alimentar-nos d’una manera sana i saludable.
 
Relació amb altres associacions i col·lectius d’ací i de fora
 
Per l’Horta manté un vincle molt directe amb les diverses associacions ecologistes i de defensa del territori que existeixen al País Valencià. De manera molt estreta, amb els grups i les associacions que treballen en problemàtiques concretes de l’horta a nivell local com ara l’Associació de veïns de Castellar-Oliveral, la Colla Ecologista i Cultural de Massarrojos, així com la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià, Llavors d’Ací o la Xarxa d’economia alternativa i solidària.
De la mateixa manera, es manté un contacte directe amb entitats i plataformes d’arreu l’estat.
 
Accions directes habituals
 
L’associació Per l’Horta ha utilitzat al llarg dels anys diverses accions per fer visible la problemàtica de destrucció de l’horta. Una de les accions més típica és la manifestació. L´última, en maig de 2015, dins de la campanya “Horta és Futur” i la primera en juny de 2001, un cop lliurades les més de 120.000 signatures que es recolliren en la campanya de la ILP “Per l’Horta”.
Darrerament, hem posat en marxa campanyes a través de les xarxes socials, com ara tuitades generant etiquetes que arriben a ser trending topic local o recollida de signatures a través de plataformes digitals com change.org.
Hem sigut pioners en accions de land art, com ara la inscripció de la paraula “Patirmoni” que el dissenyador Frederic Perers va realitzar als terrenys de la Punta. Altres maneres d’incidir han estat l’elaboració d’estudis, informes, comunicats de premsa o la realització de jornades, com per exemple a la Universitat d’Estiu de l’Horta que es realitza des de 2002 en el mes de juliol.
 
Per què al Barri de Benimaclet?
 
Enguany hem triat presentar el calendari “Fem l’Horta possible 2016” a Benimaclet, on conflueixen o s’hi donen diverses iniciatives, com ara els horts urbans o el Centre Social “l’Horta” a fi de donar així visibilitat a projectes d’autogestió i d’apoderament amb la gestió de l’ús de l’espai que ens envolta.
 
Quin tipus d’activitats habituals hi realitzeu?
 
El treball quotidià de l’associació Per l’Horta passa per assemblees setmanals on s’aborden les campanyes en les quals s’està treballant o qüestions puntuals que puguen aparèixer. Una de les línies en les quals treballem ara és la sensibilització amb l’alimentació dels menjadors escolars i de quina manera podem incidir en l’ús de verdura ecològica de l’horta. De la mateixa manera, la promoció de mercats de venda directa per donar visibilitat als productors de l’horta és una altra de les línies de treball.
Al mateix temps, s’han posat en marxa eines de participació ciutadana, com ara una aplicació multimèdia que ens ha servit per identificar els terrenys disponibles de l’horta i poder mesurar-los i etiquetar-los.
Cal dir que l'administració està dissenyada per a dissuadir la participació ciutadana. Els canals que ha oferit sempre han estat estrets, els períodes d'al·legació els mínims i lluitar contra els plans d'ajuntaments i Generalitat és sempre un esforç tediós que demanda molta atenció i esforç, a més que sempre s'ha de fer a costa del temps particular dels membres de les associacions, en aquest cas, les persones que integrem Per l’Horta.
 
Quins són els problemes amb què heu d’enfrontar-vos habitualment?
 
Els principals problemes n’han estat una combinació: l'ànsia urbanitzadora de les administracions i la pèrdua de viabilitat de l'agricultura a l'horta –que ha donat lloc a una mancança de llauradors joves. Els dos factors han provocat que en els temps de la bombolla urbanística resultara atractiu per a molts vendre la terra, ja que s'entenia que l'agricultura no tenia futur. D'aquest error molts han eixit gràcies a la crisi, ja que la terra s'ha demostrat una molt bona opció front a l'atur i la precarietat.
 
Quina ha estat l’actitud del PP amb vosaltres?
 
A partir de la campanya de recollida de signatures en el marc de la ILP Per l’Horta, amb més del doble de signatures que es necessitaven (calien 50.000 signatures i n’aconseguiren més del doble, 118.000) es va aconseguir introduir en l´agenda política, mediàtica i social la preocupació per la situació de l’horta de València.
El Partit Popular, aleshores en el Govern, va impedir el seu debat a les Corts el 2001 tot adduint que comptaven amb un nou projecte de protecció de l’horta. Mentre s’esperava aqueix projecte, s’ha continuat destruint sòl agrícola d’una manera considerable.
 
I la del nou govern de coalició?
 
S’està apostant, sobretot des del govern de la ciutat de València, per fer visible i la posar en valor l’horta des d’un punt de vista econòmic. Hi ha un compromís ferm i s’estan aprovant i posant en marxa diverses iniciatives.
 
Quins tipus d’ajut necessitaríeu?
 
Una de les maneres de treballar millor i de tindre més capacitat d’influència és comptar amb més personal i finançament, i això s'aconsegueix principalment amb més membres.
 
Després del temps que hi dugueu, quin tipus de conclusions podríeu extraure’n?
 
Pensem que hi hagut un canvi de mirada de la ciutadania que, de cop i volta, ja no viu d’esquena a l’horta que l’envolta, és conscient que hi ha una zona verda de producció agrària i que això cal salvaguardar-ho i cuidar-ho… Hi ha hagut també un xicotet canvi, ja que ens trobem amb un fenomen de joves que ixen de les facultats i veuen la feina al camp com una opció laboral, tot i que el relleu generacional a l’horta continua estant en greu perill, no ens enganyem!
Si ens fixem en el directori que trobareu al calendari Fem l’Horta Possible, a hores d’ara tenim una quantitat de projectes i persones dedicades al cultiu de fruita i verdura ecològica i a la seua distribució. També recursos per la sensibilització i la formació, i això és indicador que alguna cosa ha canviat. L’Horta s’ha posat en valor.
 
Veieu el futur en positiu? Per què?
 
Pensem en positiu, ja que, com es va veure a la ILP l'any 2001, la societat valenciana estima i valora l'horta.  El principal problema llavors era la desmobilització ciutadana front als abusos de la classe política i els interessos immobiliaris. En la dècada del 2000 la destrucció s'incrementà alhora que també ho feia la preocupació ciutadana. Els darrers anys la ciutadania s'ha mobilitzat i han guanyat pes els partits polítics més sensibilitzats amb l'horta. Així, amb aquests elements –societat mobilitzada i moviments polítics més conscienciats i oberts a la ciutadania-  podem esperar que s'aprovaran mesures de protecció i s'establiran vies per fer l'horta sostenible. No es tracta tan sols d'evitar la destrucció sinó també de garantir una agricultura rentable que la faça sostenible.
 
On voleu arribar?
 
Per posar un exemple dels nostres somnis de futur pròxim, ens agradaria vore una escola, un centre de formació agrària en l’horta on els sabers tradicionals de l’agricultura s’ensenyaren en les aules, en unes aules obertes entre sèquies i cavallons, però també a través de les veus dels qui l’han treballada i amb nocions d’economia, d’agroecologia, de màrqueting…, per assegurar el relleu generacional que farà que realment l’horta siga possible. Aconseguir mesures de protecció del territori, i en aquest cas de l’horta, ha d’anar de la mà d’una terra viva, en plena producció i amb consumidors que en facen ús."

Pepa Úbeda