Memòria de les lluites
per l’horta de València

Pel seu interès, reproduïm el següent article de Moisés Pérez aparegut el 19/07/2022 a la revista El Temps:

Memòria de les lluites per l’horta de València

Des de l’època del desenvolupament urbanístic salvatge del franquisme, València i la seua àrea metropolitana ha viscut una pugna desigual entre el gris del ciment i el verd dels camps. El conflicte inhuma del megalòman Pla Sud, la resistència de la Punta contra la ZAL, l’ofensiva contra el PGOU de Rita Barberà o l’actual contra el PAI de Benimaclet han estat alguns dels punts àlgids de l’anomenada batalla de l’horta. Arran dels seus projectes anteriors, on disposaven d’abundant material sobre aquests episodis, i en col·laboració amb les diferents entitats que n’han format part, l’arquitecta Natàlia Castellanos, l’investigadora social Alba Herrero i l’artista visual Anaïs Florin han creat un arxiu digital, el qual es troba encara en construcció, per evitar la desmemòria d’aquestes lluites.

Aixecar-se del llit cada matí s’havia convertit en una autèntica tortura. La rutina d’alçar-se abans que els galls cantaren l’adveniment del dia per cultivar la terra s’havia esfumat per ordre dels jerarques franquistes. No hi havia cap motivació per continuar ampliant la seua biografia vital, ni tampoc per abandonar els llençols. L’aixada i el cabàs restaven aparcats en un racó com a símbol d’una quotidianitat arrancada per les màquines, per una manera de viure intrínsecament lligada a l’horta que era un record nostàlgic, d’aquells temps anteriors a l’impuls del megalòman Pla Sud. Moltes persones, com ara als pares i als avis d’Empar Puchades, actualment presidenta de l’Associació de Veïns de Castellar-Oliveral i aleshores una xiqueta víctima d’aquella agressió a l’horta, havien vist com la seua vida havia estat segada de soca-arrel. La pena i la tristesa d’aquelles expropiacions, caracteritzades per la violació dels drets elementals, va condemnar-los.

La construcció del nou llit del Túria, la solució més faraònica per evitar la repetició del desastre de la riuada de 1957 a la capital del País Valencià, fou la gènesi d’una batalla per l’horta que ha acumulat incomptables capítols. La resistència estoica contra la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València, on es van cometre reiterades violacions dels drets humans, o la mobilització contra el desmesurat Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que va impulsar la llavors alcaldessa de la ciutat, la conservadora Rita Barberá, són lluites gravades als cors i la memòria. Menys conegudes, però, són altres iniciatives contra la posada en marxa de la ronda nord al barri de Benimaclet o l’ampliació viària de la CV-311 a la població d’Almàssera, a la comarca de l’Horta.

Totes aquestes actuacions ciutadanes i ecologistes perseguien l’objectiu d’aturar la pèrdua de terrenys cultivats, impedir que l’asfalt avançara sense cap mena de contemplacions. En les últimes cinc dècades, no debades, l’horta ha retrocedit un 64%. A través de diferents projectes, l’arquitecta Natàlia Castellanos, l’investigadora social Alba Herrero i l’artista visual Anaïs Florin s’havien erigit en narradores externes d’aquest drama, així com en altaveus de les emocions i les cicatrius que havien deixat cada lluita, independentment del resultat victoriós o d’acumular l’enèsima derrota. Emprant diferents suports i amb enfocaments humans, havien contribuït a explicar part d’una lluita encara viva, per exemple, amb el PAI de Benimaclet.

Arran d’aquests treballs, havien atresorat incomptables documents, materials gràfics i altra mena d’arxius que radiografiaven, ni que fos mínimament, els processos de batalla pel territori al cap i casal valencià i la seua àrea d’influència. «Teníem els discs durs plens de documents i materials de les lluites de l’horta, i un dia vam pensar que seria interessant sistematitzar-ho i ordenar-ho, impulsar una mena d’arxiu de tots aquests conflictes pel territori», expressa Castellanos. Comptat i debatut, les tres investigadores de l’horta han engegat un arxiu digital de l’horta, on es pretenen recollir les diferents lluites, tant aquelles visibles com aquelles menys mediàtiques, del bracet de les entitats i plataformes que han participat en la resistència enfront de l’asfalt durant aquestes cinc dècades, com ara Per l’Horta, Acció Ecologista Agró, la Unió de Llauradors i Ramaders, així com l’Associació de Veïns la Unificadora de la Punta o la Plataforma contra l’AVE de l’Horta Sud.

Com a objectius d’aquest projecte encara en bolquers, tot i disposar d’una pàgina web gràcies a obtenir una ajuda pública del Consorci de Museus, hi ha, segons expressa Florin, «el desig de socialitzar un arxiu que relata les lluites col·lectives per l’horta, de poder socialitzar els aprenentatges que hi ha rere aquestes batalles». «Aquestes lluites, hagen aconseguit els seus propòsits o no, han generat uns coneixements, uns aprenentatges, uns sabers, un relat col·lectiu i una memòria que ens semblava important difondre’ls», afirma, per apuntar que a l’arxiu «creuaran els documents amb entrevistes a les persones que conserven aquesta documentació». «La idea és combinar els materials amb pistes d’àudio de persones vinculades als arxius. Aquesta fórmula ens permet generar ponts entre generacions i entre aquelles persones que van lluitar en un moment determinat, i altres que ho estan fent ara mateixa. O dit d’una altra manera: fer un camí d’anada i tornada entre diferents generacions», ressalta.

«Els projectes de recopilació de la memòria i la història sempre són necessaris per assabentar-se de tot el que han fet les altres generacions i adonar-se de tot allò que ha passat abans, de les coses que han aconseguit i que tenim ara», subratlla Castellanos, qui creu important que l’arxiu relate a través dels materials i de les entrevistes radiofòniques aquells conflictes mediàtics i aquells que no van tenir tant de ressò als mitjans de comunicació i, en conseqüència, a la societat: «És molt interessant conèixer-los i visibilitzar-los. Igual hi ha moltes coses que no s’han sentit en el seu moment». «L’arxiu atorga una perspectiva història, ja que et permet observar com les demandes dels moviments per l’horta s’han institucionalitzat amb el pas de les dècades, és a dir, han estat assumides per les institucions», assenyala Florin. «De vegades, amb els diferents conflictes, et sents frustrat perquè es repeteix un guió que sembla idèntic. Amb l’arxiu, hi ha una perspectiva històrica de com els canvis es produeixen a llarg termini», agrega Castellanos.

L’arxiu web està configurat en dos blocs: d’una banda, l’arxiu mateix, on hi ha els documents filtrats per anys, conflicte i altres categories; i, d’altra banda, un mapa amb les diferents batalles, on s’inclou una xicoteta descripció de cada un. «Cada document gaudeix d’una fitxa bàsica. No sempre tenim tota la informació, ja que hi ha, per exemple, cartells dels quals no coneixem l’any de creació o que desconeixem el seu autor. La fitxa compta amb etiquetes que et permeten navegar per altres tipus de filtres, fer un recorregut alternatiu. És interessant comprovar l’acumulació de material durant la bombolla immobiliària, o els conflictes que han marcat en diferents moments històrics una zona com ara Benimaclet, qui a principis del 2.000 va lluitar contra la Ronda Nord i ara ho fa contra el PAI», expressa Florin, qui insisteix: «A poc a poc, volem inserir els àudios, per aconseguir que cada document estiga relacionat amb la veu i el testimoni d’una persona».

«Hi ha documents que no estan lligats a cap conflicte en particular, ja que formaven part d’una lluita general per un model territorial alternatiu, com ara els relacionats amb la Iniciativa Legislativa Popular en defensa de l’horta de València. Per això, ho hem marcat amb un punt de color diferent. Per categoritzar, hem tingut molts debats de com fer-ho», incorpora Castellanos. «Érem conscients de la dimensió política que té la categorització», complementa Florin, qui destaca la necessitat de cura dels materials llegats per les persones perquè «hi ha un vincle afectiu fort amb els documents». «No es tracta d’una qüestió de col·leccionar, de fetitxisme pel document, sinó d’un acte de sosteniment de la memòria, de persones que estan guardant les proves d’uns fets que han passat», explica. «Era necessari valorar a les persones que de manera individual han guardat tots aquests documents. Estaven fent una tasca que ningú valorava, i calia fer-ho», afegeix Castellanos.

El projecte, «encara en construcció», com remarca Florin, compta amb un horitzó temporal a llarg termini. «Estem començant. Hi ha molts materials pujats a l’arxiu, però els documents presents a la web no representen ni una mínima part del que hi ha i del que processarem. D’alguns conflictes, per exemple, encara no tenim les fitxes, ni hem col·locat tots els conflictes al mapa perquè no disposem, de moment, de documents», exposa. «És un projecte a llarg termini», insisteix sobre una iniciativa digital que busca fer memòria de les lluites per l’horta de València, perquè la gent tinga present els patiments provocats per l’actuació desfermada de les excavadores, per aquelles màquines que van arrencar la vida a tantes persones vinculades de soca-arrel al camp.

—