Josep Saña
Montserrat Soliva
Escola Superior d’Agricultura de Barcelona-UPC
La situació actual de la nostra societat impulsa el control cada vegada més exhaustiu de la generació i la gestió de les dejeccions ramaderes, la prevenció de la contaminació d’aigües i la conservació dels sòls. Amb la perspectiva d’aquestes noves exigències ambientals, tot allò que faciliti i millori la gestió de les dejeccions ramaderes a la granja s’ha de valorar com un guany encara que costi fer-lo quadrar econòmicament.
Gestionar bé les dejeccions ramaderes no només és imprescindible per millorar-ne l’eficiència com a adobs i per prevenir problemes de contaminació, sinó també per evitar els cada vegada més freqüents problemes de convivència entre els ramaders i una població majoritàriament urbana i allunyada de la mentalitat agrària. El ciutadà, en general, té una altra percepció dels problemes ambientals, i fer una bona gestió de les dejeccions ramaderes, juntament amb el corresponent treball d’informació i divulgació, pot millorar-ne la comprensió de les activitats agropecuàries i les relacions veïnals.
