Skip to main content
Blogs

Economies comunitàries o col·laboratives

By 30/09/2014gener 7th, 2018No Comments
consum-col.jpg

Carles Porcel

En els últims anys, coincidint amb l'estafa anomenada crisi, s'han potenciat el que s'han anomenat economies comunitàries o colaboratives (1). Dit breument: persones que s'uneixen per satisfer necessitats en col·laboració mútua.

No és només consum transformador, ni va començar recentment. Un exemple excel·lent d'economia comunitària va ser en la crisi del "corralito" a Argentina el 2001, on les xarxes d'intercanvi o troc, que havien sorgit al país pocs anys abans, van créixer exponencialment fins als 8.000 nodes de xarxes i la participació d'uns 10 milions de persones en el millor moment.

La situació actual en general i l'efecte 15M en particular ha avivat el fenomen significativament. I n'hi ha moltes que ja funcionen fa anys. Algunes iniciatives estan prenent molta envergadura. I en moltes àrees. Una que estime especialment és la informàtica col·laborativa. Linux és un sistema operatiu gratuït i LibreOffice una suite ofimàtica (tractament de textos, full de càlcul, etc) també gratuït. Tots dos han estat desenvolupats per centenars de programadors de tot el món col·laborativament perquè els programes bàsics en informàtica personal, siguen accessibles a tota persona i en dotzenes d'idiomes (inclosos català, basc i gallec). Si ens centrem en les iniciatives del nostre entorn, trobem casos de creixement notables: l'associació de consum ecològic navarresa Landare que quan es va crear el 1993, participaven 25 unitats familiars. Un exemple més recent és Somenergia productora/distribuïdora d'energia neta que en tres anys ha arribat a tenir més de 16.000 socis, que a data d'avui subministra a 18.000 unitats familiars. Una altra és el projecte de banca ètica Fiare que ha passat de 1.811 socis a finals de 2010 a uns 5.000, gràcies a les seues 12 delegacions territorials. El 2012, el micromecenatge (crowdfunding) va créixer un 65% a Europa i a Espanya els diners obtinguts s'ha incrementat en un 40% en un any. Només són uns pocs exemples (2).

I són exemples de com, fins i tot en situacions difícils com les actuals, les ciutadanes es poden autoorganitzar i poden fomentar iniciatives a nivell social per recolzar-se i beneficiar-se mútuament. Açò em sembla important com una manera de superar la sensació d'impotència, per fer un canvi de perspectiva i d'actitud "En la situació actual, què puc fer col·lectivament que m'ajude a afrontar la situació?". Aquesta postura és un bon punt de partida per crear noves associacions, cooperatives, empreses, etc amb la qual els individus es connecten i formen comunitats que són més resilients.

El que tenen en comú totes eixes iniciatives, és que fomenten les relacions entre persones creant una comunitat; podríem parlar de creació de "béns comunitaris". I n'hi ha moltes més per descobrir i crear!

 

1. Altres maneres de cridar al consum col·laboratiu: innovacions comunitàries, noves pràctiques econòmiques, experiències postcapitalistes, nowtopies

 

2. En l'últim número de la RevistaOpciones.org han desenvolupat extensament aquest tema. En aquest enllaç del web d'Opcions  i al web www.consumocolaborativo.com pots consultar moltes iniciatives que es donen a l'Estat espanyol i Llatinoamèrica. Des estades en cases particulars a barates empresarials, des centre socials de barri fins comunitats rurals sostenibles.