El Govern valencià estudia la posada en marxa d'un banc de terra al qual podran apuntar-se els propietaris de parcel·les abandonades perquè tornin a convertir-se en una explotació agrària
JOAQUIM CLEMENTE / Valencia Plaza
L'episodi d'eufòria immobiliària que va viure Espanya, i especialment el País Valencià, durant la passada dècada va tenir una sèrie d'efectes col·laterals més enllà de l'excés de la construcció i de la crisi financera. La forta especulació sobre el preu del sòl, el valor es multiplicava per dies només amb el simple rumor que s'estava planejant un projecte immobiliari, desbocà la fam ja no sols dels promotors, que van comprar ingents quantitats de terreny rústic, sinó també dels propietaris de camps de cultiu que van veure en els PAI una taula de salvació per a un negoci tan poc agraït com el de l'agricultura.
Molt d'aquell sòl, comprat a preu d'or, està hui abandonat, malgrat que no s'hi ha construït res. L'esclat de la bombolla immobiliària va paralitzar segurament per sempre desenes de projectes d'immenses urbanitzacions amb camp de golf. En molts casos, fins i tot, es van arribar a fer obres de parcel·lació i urbanització de vials. Però les cases mai van arribar. Moltes de les empreses que els van comprar han fet fallida i ara la propietat és de la banca creditora. I els anteriors propietaris, que van vendre a un preu mai somiat els seus bancals de tarongers van deixar de cuidar-los.
La crisi i la desocupació que comporta ha provocat, però, una situació nova. La manca d'expectatives laborals ha fet que molts valencians hagen tornat a fixar la mirada en el camp, una activitat econòmica, l'agricultura, que apareix com a alternativa. No és la primera volta que passa una cosa pareguda. El camp ha actuat com a valor refugi en anteriors crisis econòmiques. No obstant açò, l'accés al terreny cultivable és car encara que estigui sense utilitzar.
És en eixe escenari en què la Generalitat s'està plantejant la creació d'un banc de terra , una iniciativa que ja existeix en alguns municipis i que el Consell vol implantar per tota el País Valencià, segons ha pogut saber ValenciaPlaza.com. El vicepresident i conseller d'Agricultura, José Císcar, vol plantejar la idea a les organitzacions agràries abans que acabe l'any per a dissenyar-ne el model.
REGISTRE DE sòl cultivable
La creació d'aquesta figura passaria per una llei que regule la forma en què propietaris de sòl inactiu i els llauradors intresados puguen arribar a un acord per explotar-lo. La fórmula que maneja Agricultura és elaborar un inventari en què es relacionen tots els terrenys vinculats a una real o potencial explotació agrària els propietaris dels quals vulguen inscriure's voluntàriament.
La llei, a més, ha d'establir el procediment perquè els interessats puguen accedir a la seua utilització. El departament de Císcar té al cap que l'adjudicació d'aquest sòl es realitze mitjançant un barem en què es primarà joves aturats que vulguen dedicar-se professionalment a l'activitat agrícola. El document en què es plasma eixe pla i al qual ha tingut accés aquest diari, no estableix la forma en què s'ha de compensar econòmicament als propietaris del sòl.
La professionalització de l'agricultura valenciana, molt vinculada a l'explotació de xicotets horts a temps parcial, és una de les assignatures pendents del sector primari, a la qual s'uneix, de forma paral·lela, l'arrelat minifundisme . La mida menuda de les parcel·les, dividides durant generacions per les herències, ha estat un llast per a la rendibilitat de les explotacions agràries.
Paradoxalment, les grans extensions de sòl que les immobiliàries van comprar al seu dia a cop de talonari a infinitat de xicotets propietaris, pot acabar resultant un camí inesperat per comptar amb grans extensions de cultiu que permetisquen un major rendiment de les collites.
En tot cas, la idea del Consell de crear un banc de terra per al cultiu haurà de superar diversos obstacles per tenir èxit. Altres iniciatives similars en localitats valencianes no han aconseguit enlairar-se.
