FRANCESC GUARET
“De cóm la filosofia llança a perdre el pensament i el cine els estimula”
Paul Feyerabend
No. No em referisc amb el títol als protagonistes de la cançó de Quico Pi de la Serra (si els fills de puta volessin/no veuríem mai el sol). Encara que hi ha motius en temps de tant desvergonyiment descarat i descarnat. Temps on deixem que els llops guien les ovelles i que certes elits a qualsevol escala treguen profit de la majoria intentant a més convèncer-nos que això és bo per a la majoria.
Ben al contrari faig referència al sentit carinyós i familiar que al País Valencià té aquest adjectiu. Sovint es saluden els homes al camp, especialment a l'Horta, fent-lo servir sense eufemismes. Pot ser vocatiu, pot indicar admiració, certa sana enveja i sempre complicitat.
Quan diferent és l'ús d'aquesta paraula en terres castellanes! En dir-li un amic “ma qu'eres fill de puta” a un company de treball que feia un any havia vingut de Madrid per expressar companyonia, aquest emprenyat i en to seriós li contestà: “perdona pero yo todavia no me he metido con tu madre”.
Doncs els Fills de Puta han estat de nou d'actualitat a la capital de l'Horta, concretament al (ara ja) barri de Benimaclet. Han estat d'actualitat perquè un grup d'amics radicat en aquest barri han fet un documental amb el títol precisament d'aquest article. El motiu no és altre que celebrar una tradició que es repeteix tots els anys just abans de els dies centrals de les festes de falles des de ja fa més de 20 anys: El sopar dels barrets on els participants poden anar vestits com vulguen però amb la condició que porten un barret al cap. Una mena d'Ascot popular on brilla la festa, música, companyonia i bon humor.
El vídeo comença amb les reflexions d'un fill de valencians emigrats a Alemanya els últims anys del franquisme. Amb aquest fil conductor i amb una fina ironia dos professors de la Universitat, Justo Serna i Anaclet Pons, desgranen una història que resulta més increïble com més avança la projecció. Amb un guió molt ben treballat són capaços de lligar la tradició del Sopar dels Barrets amb els fills de puta. El lligam s'estableix quan els fills naturals (els fills de puta) aconsegueixen el dret de portar barret reservat fins aleshores a altres classes socials. Però la projecció aprofita per fer un homenatge a Benimaclet (arriba a dir que la casa més gran de meretrius s'ubicava on ara és el Centre Instructiu Musical i en treu imatges). A les acaballes diu un dels habituals als sopars caracteritzat com un expert publicista “ Y lo de fill de putes como un insulto y para nosotros es un orgullo”.
La incredulitat va creixent tant com augmenta la diversió, de tal manera que hom no pot més que, contrariat intel·lectualment i provocat emocionalment, passar del somriure a l'esclat cap al final de la cinta que enceta o continua un estil narratiu que podíem anomenar la ironia il·lustrada.
Un estil en la tradició del professor Carlo M. Cipolla amb les Lleis Fonamentals de la Estupidesa Humana, que partint d'uns apunts que circulaven entre els seus amics va acabar esdevenint un clàssic.
Un assaig (el de Cipolla) per cert, que il·lustra d'alguna manera la polèmica que ha suscitat el vídeo en algun diari de la capital on es veu (no té altra explicació) que el periodista que va fer un article donant per cert i històricament fonamentat tot allò que es deia al documental (déu meu, si diu que la paella es va inventar a Benimaclet! I que hi ha constància escrita al sXV!) li va caure fatal haver-se cregut la broma. I es va dedicar pel que em diuen a treure a la portada durant dies articles carregant contra els productors, guionistes i participants al vídeo. Cosa que també diu molt sobre un dels diaris 'líders' de la capital i sobre l'estat del periodisme.
Fills de Puta és una broma genial que parla de nosaltres i des de nosaltres. Que reflexiona sobre el concepte de tradició i de cultura. Que provoca el pensament i subverteix els conceptes amb humor i per això és art.
I ara a gaudir:
http://vimeo.com/89204337
