Els sistemes de garantia social participativa i el balanç social com a ferramentes de construcció i transformació social
El Gnom Sense Cognom
En qualsevol estratègia, personal o col·lectiva, de lluita pel canvi social és fonamental la participació i el suport a aquelles iniciatives que suposen una alternativa a les lògiques dominants del sistema. Aquesta participació i suport pot plasmar-se de maneres molt diferents i amb diferent grau d'implicació depenent de les nostres forces i la nostra disponibilitat. Cadascú sabrà com i perquè prioritza o fins on li arriben les forces en cada cas, si amb tal o qual iniciativa m'implique a mort o si col·labore puntualment o si, posem per cas, no em dóna la vida i la voluntat més que per firmar una adhesió a una campanya o comprar una samarreta. Però una qüestió bàsica a l'hora de triar quines iniciatives recolze i perquè és saber si aquesta iniciativa suposa una alternativa al sistema, i cap on ens adreça, o si és realment una alternativa al sistema o més aviat una solució personal i particular. Un coneixement a fons dels projectes s'imposa abans de posar-hi les nostres energies, en qualsevol grau.
En els processos de construcció de l'autogestió, l'intercanvi a determinada escala no es pot sustentar sobre el coneixement directe ja que les persones i grups implicats no sempre es troben en un contacte immediat i continu o, millor dit, cal facilitar que aqueix contacte i intercanvi (de productes, de recursos, de coneixements,…) es done d'una manera fàcil i transparent. Si pretenem ultrapassar la més estricta autarquia i ampliar la nostra xarxa de recursos més enllà de l'espai físic immediat, cal crear ferramentes d'intercanvi d'informació que ens asseguren que els nostres intercanvis es donen en un marc d'horitzontalitat i coneixement mutu suficient. La concreció d'aquesta “suficiència” té molt a veure amb que la informació sobre què, amb qui i en quines condicions estem intercanviant siga clara i fàcil d'aconseguir.
La manera més adient de conèixer amb certesa les bondats o les limitacions d'allò que recolzem o amb el que ens relacionem és implicar-nos i participar però, com que habitualment els fronts són múltiples i les nostres capacitats limitades, no sempre tenim la disponibilitat física i temporal per acudir a tot o implicar-nos plenament en cada sarau i és ací on ferramentes de participació i informació han de facilitar-nos la tria.
Hui presentarem dues ben pròximes.
Els sistemes de garantia social participativa naixen, al si dels models agroecològics, com una proposta d'enfortiment de l'agrosistema i la relació entre les persones i grups que el composen. Per molt que, de vegades, les propostes existents són percebudes com a iniciatives de projectes refractaris a certificar per vies administratives “oficials” les característiques de producció ecològica dels seus productes agroalimentaris, la realitat és que aquests processos van molt més enllà en la pràctica i en la intenció. Els coneguts com a sistemes de garantia social participativa (SGSP) pretenen no només servir de garantia d'unes certes característiques en la producció, com ara les tècniques i els materials utilitzats en la producció (punt on es queda la certificació “oficial” per a la producció ecològica) sinó que van més enllà i pretenen informar sobre les característiques i sensibilitats socioeconòmiques, l'ambient productiu o les vies de comercialització que assumeix el projecte. Però, encara més important que tot açò, són sistemes que pretenen trencar amb la distància i conviden a participar de manera horitzontal a totes les parts implicades en el procés, a formar part de la ferramenta. D'aquesta manera les propostes s'enforteixen i s'enriqueixen clarament i la garantia d'un projecte sa i transparent és molt més clara.
Els sistemes de garantia social participativa es proposen una gestió compartida i horitzontal entre totes les persones implicades en un mateix procés de producció i consum. Bàsicament es tracta de garantir la implicació de tots els agents que intervenen en les relacions de producció i consum, o d'intercanvi de béns i servicis, de manera que es trenque la dicotomia producció-consum o, si més no, que els papers estancs de persona productora versus persona consumidora s'adapten millor a una realitat on els rols s'intercanvien constantment, cap a la figura que hom ha definit com a “prosumidor”.
Al nostre voltant ja fa un temps que funciona una iniciativa en aquest sentit, es tracta del sistema de Certificació Social Participativa Ecollaures. Un projecte que fou llançant en origen per productors i productores agrícoles de la comarca de l'Horta i voltants. Actualment es troba en un procés de consolidació de la participació de grups de consum i col·lectius socials per tal de cobrir el ventall d'agents implicats en el sosteniment de l'agricultura amb consciència social al nostre voltant.
Per l'Horta hi està participant activament.
Les ferramentes de Balanç Social o d'Auditoria Social han sigut desenvolupades per dotar de transparència (i per tant de garantia) a les propostes econòmiques i productives més pròximes amb l'objectiu de reforçar la creació d'un Mercat Social.
En els casos que funcionen en els àmbits geogràfics més pròxims es tracta de propostes llançades des de les xarxes creades al voltant del principi d'Economia Social i Solidària (veure els webs de la Xarxa d'Economia Solidària i la Red de Economia Social y Solidaria). Aquest principi basat en conceptes com equitat, cooperació, justícia, no afany de lucre, sostenibilitat ambiental, fraternitat econòmica, solidaritat social o democràcia directa, entre altres, és assumit per les iniciatives que hi participen. En aquest cas l'estratègia d'informació presenta unes característiques pròpies interessants ja que es fonamenta en el compromís de cada participant posar a disposició de qualsevol una radiografia del projecte. Mitjançant enquestes sobre cadascun dels punts claus de l'economia social i solidària es va facilitant de manera oberta i objectiva informació sobre quina és la realitat pel que fa a consum energètic i de recursos, diversitat de salaris, participació de dones en llocs decisoris, integració de persones amb diversitat funcional, gestió de residus, etc etc.
Aquestes ferramentes ens faciliten la tasca de saber i triar amb qui i com ens pugem al carro d'iniciatives pràctiques que intenten plantejar ara i ací alternatives al sistema. Alternatives que es mouen en el terreny de la realitat quotidiana, limitades per allò factible però sense complexos, i reinventant-se dia a dia per poder girar una miqueta més el timó cap a l'horitzó que desitgem veure a la nostra proa.
