Una mirada ètica al sistema bancari I

Vaig a presentar una extensa sèrie d'articles sobre el sistema bancari actual per tal d'aclarir com influeixen els bancs en l'empobriment del Tercer Món, facilita l'especulació de les grans multinacionals, les indústries contaminants que financen, etc.

 

Carles Porcel / Opcions

La banca té múltiples i desconegudes repercussions negatives a tot el món. Però també exposaré l'existència, des de fa temps, de bancs que només inverteixen en agricultura ecològica, projectes d'energies renovables, etc. Per a aquelles persones que tenen inquietuds ètiques, ha arribat l'hora de triar aquelles entitats bancàries acord amb la seua moral.

Quin tipus d'economia potenciem sent clients de certes entitats bancàries :

COM A USUARIS DE LA BANCA

Els diners que dipositem en comptes corrents, llibretes, dipòsits, etc. passa a formar part de la gran bossa de diners de què disposen les entitats bancàries. Amb aquests diners la banca participa en l'economia productiva, és a dir, en les activitats de les empreses, de dues maneres: com a creditora (dóna préstecs a les empreses perquè duguen a terme les seues activitats) i com a inversora (té accions de les empreses, açò proporciona a les empreses capital i a la banca ingressos en forma de dividends o de revaloracions).

D'altra banda, amb els nostres diners la banca també inverteix en els mercats financers (borsa, divises, immobles…) i participa en l'economia casino (operacions especulatives a curt termini que generen grans rendiments). En un article que publicarem més endavant expliquem les repercussions negatives que té eixe tipus d'economia.

El consum conscient ens porta a qüestionar quines són les activitats a les que el nostre banc aporta capital i de les que obté un rendiment econòmic. Ja que molta de l'activitat de la banca convencional no és coneguda (ho veurem en un article posterior) només podem fer una distinció genèrica en funció del tipus d'entitat com veurem a continuació. La banca ètica sí que es diferencia precisament pel tipus d'economia que potència.

Vaig a distingir tipus de banca i model econòmic connectat:

Banca ètica
– Només finança activitats que considera que aporten un valor ecològic o social positiu, sempre que siguen rendibles .
– En general no compra accions d'empreses que cotitzen en borsa.
– En general no participa en mercats especulatius: borsa, divises, etc.

Gran banca
– L'únic criteri per decidir si dóna un préstec o si participa en una empresa és que li aporte rendiment econòmic.
– Només inverteix a llarg termini en grans empreses (mai PIME).
– És generadora i beneficiària de deute extern a països del Sud.
– Participa en els anomenats project finance (vegeu més avall).
– És una de les principals promotores i jugadores de l'economia casino.

Caixes menudes i banca cooperativa
– Per norma general estan més vinculades al territori d'origen. A l'hora de donar préstecs o de comprar accions d'empreses el criteri de rendibilitat econòmica es combina amb la vocació de donar suport a l'economia local.
– Les inversions en empreses tenen menys pes entre els seus ingressos que en el cas de la gran banca.
– Per raó d'escala potser participen en menor grau en l'economia casino, però no tenen cap normativa ni compromís al respecte.

DEUTE EXTERN PRIVAT

La banca té una participació important en el deute extern dels països del Sud. En el cas d'Espanya s'estima que el deute privat (el que el Sud deu a la banca privada) és de 12.000 milions d'euros, mentre que el deute públic (el que es deu a l'Estat) és lleugerament inferior: 11.500 milions.

La banca privada genera deute extern mitjançant diverses fórmules que tenen en comú que qui es beneficia dels diners prestats per la banca són multinacionals del Nord (ja siga perquè desenvolupen o exploten el projecte que la banca ha finançat o perquè l'objectiu del préstec és directament expandir el seu negoci al país receptor del préstec) i qui acaba retornant el préstec és eixe Estat receptor .

Els préstecs que generen el deute extern ajuden molt més al Nord que al Sud:
– El Nord s'enriqueix gràcies als negocis que fa al Sud i als interessos que el Sud li paga pel deute extern.
– El Sud s'empobreix perquè les empreses del Nord s'apropien dels seus recursos naturals i dificulten un desenvolupament econòmic i social propi. A més, els estats destinen a retornar el deute diners que podrien destinar a millorar les condicions de vida dels ciutadans