Notes des del Racó de l’Anell
Joan Crespo
Després de la “parada” d’aquest estiu els aprenents de llauradors de la Associació Bona Gent, amics del discapacitat intel·lectual, han tornat a l’alqueria del Xirivellà, per plantar diferents tipus de verdures i reprendre l’aprenentatge d’una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi natural, sota la direcció d’un bon coneixedor d’aquestes tècniques: Juan d’ Agrolife, una empresa d’agricultura ecològica d’Alcasser. D’altra banda, anem a intentar reprendre la tasca formativa i divulgadora amb altres col·lectius, del que us anirem donant complida informació.
Crec que encara no us he informat sobre l’origen d’aquest Racó de l’Horta Nord: El seu nom respon a l’enclavament on es creuen les aigües de les sèquies de Rascanya i de La Font (una sèquia que naix al brollador de Santa Anna, una partida entre Borbotó i Carpesa), aigües que no es barregen, unes per dalt i d’altres per sota, allà on les dos sèquies “s’anellen”. El Racó pertany a l’anomenat administrativament, Pla de Sant Bernat; que a la vegada pren el seu nom per estar al costat del monestir de Sant Miquel del Reis, avui seu de la Biblioteca Valenciana, i allà pel segle XIV, 1381, monestir de l’orde del Císter, anomenat de Sant Bernat de Rascanya.
Són aquestes terres conreades des de temps “immemorials”: Rascanya era una alqueria andalusí, donada per Jaume I a Guillem d’Aguiló, i successives ordes monacals l’ocuparan posteriorment ( cistercencs i jerònims). La desamortització del segle XIX deixà moltes d’aquestes terres; potser, en mans d’adinerats de la ciutat o antics parcers. De fet, el meu besavi, arribat de Xirivella, ocuparà en renda l’actual alqueria i algunes terres dels voltants, a finals del segle XIX; quan la major part de les cases del Racó eren barraques.
El treball secular dels nostres avantpassats, ha fet possible una de les millors i més frondoses terres de l’horta de València: sols us diré que el meu avi i altres llauradors de la comarca posseïen una franja de platja a la Patacona, des d’on carrejaven sorra per fer el jas o llit dels porcs a les quadres de l’alqueria (altre dia us parlaré de l’origen de la industria càrnica de Tavernes Blanques); de seguit es renovava eixe llit, que acabava femant els camps. Sols així s’explica una terra tan fina i productiva, única per alguns conreus com la xufa.
Eixe llegat dels nostres avantpassats cal conservar-lo, adaptant-nos als temps actuals i posant en valor uns coneixements, unes terres i uns productes, que poden ajudar-nos a ser un poquet més feliços, gaudint d’una millor harmonia amb la natura què ens envolta.