BEATRIZ GIOBELLINA
Moltes vegades la informació ens desborda. Resulta impossible absorbir i comprendre tant estímul que ens arriba per tots els sentits. Són tants els fets importants que ens impacten… des del que passa en la nostra vida quotidiana fins al que ho fa al món globalitzat (i que cada volta ens arriba més ràpid i en major quantitat). En eixos casos, i gràcies a que la nostra naturalesa cognitiva està ben dotada de filtres, ens quedem amb algunes sensacions i amb alguns bits d'informació amb els que conformem la nostra crònica interna de la importància i l'accessori. Tota persona sensible que tinga els ulls oberts al que passa al món, necessita tancar en algun moment. No perquè no " vulga" veure, sinó perquè el dolor seria insuportable i la impotència creixeria fins emmalaltir. Eixe preàmbul serveix per justificar per què vaig a tocar tres temes que estan en el debat públic en aquests moments i, en conseqüència, deixar d'altres que també tenen gran transcendència. No obstant açò, intente seguir la línia de pensament de l'article anterior del bloc sobre els "conflictes socioambientals distributius", embastant algunes temàtiques concretes.
Els tres temes que propose tenen, almenys, tres punts en comú: l'opressió del poder i dels privilegis de minories sobre majories, el patiment dels grups més castigats però amb resistència dels pobles i la defensa de la natura, de la vida i de la seguretat i sobirania alimentària.
En primer lloc, no puc eludir la significativa data en què escric eixe article: el 12 d'octubre; aquell nefast dia de l'any 1492 en què es va iniciar un dels majors ecocidis i etnocidis de la història de la humanitat. Un tema la magnitud i transcendència fins al present no s'entén igual segons es visca al continent americà o africà o en les excolònies a Àsia o, per l'altra banda, al continent europeu. Vaig viure 13 anys a Espanya, i em consta. Més de 500 anys després, "la conquesta continua", en paraules de Noam Chomsky. Es pretén continuar per altres mitjans, entre ells, els lobbies de les multinacionals i transnacionals. El que pretenc destacar d'eixe procés històric és que mai va desaparèixer la resistència dels pobles originaris, avui mestissos, que reemergeixen amb les seues lluites i denúncies dels models extractivistes que pretenen continuar amb l'explotació sense límits de persones i recursos naturals. Molts d'ells prenen la bandera de la defensa de la sobirania alimentària i dels drets de la Naturalesa, la defensa de la vida, la recuperació de llavors i races autòctones, la valoració dels sabers ancestrals i locals… En eixe camí avancen agermanats amb moviments socials internacionals, com la Via Campesina, o amb alguns locals, com els de la comarca de l'Horta o de molts pobles de Llatinoamèrica.
En segon lloc , em referiré al impactant informe publicat per la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, titulat "Pensar en forma diferent. L'impacte humanitari de la crisi econòmica a Europa". Hi podem observar com s'ha incrementat l'ajuda alimentària entre 2009 i 2012 per 22 països de la UE, passant de 2 milions de persones a més de 3,6 milions. En el cas d'Espanya, es va passar de poc més de mig milió a 1,2 milions les persones que reben menjar perquè no tenen una altra opció per aconseguir aliments que la solidaritat. En les seues recomanacions finals l'informe assenyala que per actuar de forma diferent cal pensar de manera diferent, açò és que els diferents actors socials han de pensar formes innovadores de trobar solucions sostenibles i de llarg termini per mitigar els impactes de la crisi econòmica entre els més vulnerables. En relació als interessos d'eixe bloc, pensar diferent implica articular accions d'inclusió social –com garantir una alimentació adequada a les famílies- amb la defensa de l'horta valenciana, el necessari recanvi generacional dels llauradors que ja estan molt majors, l'ocupació de terres cultivables abandonades, l'agroecologia…
En eixe sentit, els propose analitzar una experiència que se sosté des de fa 23 anys a Argentina: el programa ProHuerta, que és una política pública de l'INTA (Institut Nacional de Tecnologia Agropequària) i del Ministeri de Desenvolupament Social de la Nació. Va sorgir en els anys 90 com a resposta a una profunda crisi social i malgrat els canvis de governs, s'ha mantingut en forma ininterrompuda. El seu objectiu és millorar la seguretat i la sobirania alimentària i afavorir la participació i organització de sectors vulnerables de la població. El ProHuerta està dirigit a població en condicions de pobresa, que enfronta problemes d'accés a una alimentació saludable, promovent una dieta més diversificada i equilibrada mitjançant l'autoproducció a menuda escala d'aliments frescos per part dels seus destinataris. Amb presència a tot el país, el programa compta hui prop de 589.000 hortes, 160 mil granges i 3,3 milions de persones involucrades .
Finalment, el tema de debat no es queda en resoldre el problema de la fam o la desnutrició, o fins i tot de generar alternatives econòmiques per a gent desocupada mitjançant la venda d'excedents de producció, sinó que representa un plantejament polític de major transcendència en aquest món que crea tanta injustícia i desigualtat. És per açò que els propose, en tercer lloc, analitzar el pensament de Vandana Shiva (doctora en física hindú, ecofeminista i activista pels drets de les i els llauradors del seu país), qui es va expressar recentment aixina: "Hui dia, conrear un hort és l'acte més revolucionari en els temps que vivim. Perquè és una expressió de les possibilitats i el potencial de cada un. Aprendre a conrear almenys una part dels teus aliments en un temps de dictadura alimentària, és revolucionari. Et garanteixes el teu propi menjar. I de pas et procures teues pròpies llavors, i açò vol dir que ets part del moviment Seed Freedom. Conrear un hort és al mateix temps un acte de rebel·lia i d'esperança. Una manera de dir: no vaig a rendir-me."
Beatriz Giobellina – begiobe@hotmail.com
INVIHAB-FAUD-Universidad Nacional de Córdoba, Argentina
OIT INTA Pro Huerta Córdoba
