La ZAL als tribunals

Dimecres 20/02/2019.- S’ha presentat al Tribunal Superior de Justícia un recurs contenciós administratiu contra el Decret que ha aprovat el Pla Especial de la ZAL i contra els articles del Pla d’Acció Territorial de l’Horta que afecten l’àmbit de la ZAL. Transcribim a continuació la nota de premsa, que es pot llegir en format pdf ací.

ACTUALITZACIÓ 28/02/2019.- El TSJ admet a tràmit el recurs.

---

La plataforma “Horta és Futur NO a la ZAL” presenta un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la CV contra el decret que ha aprovat Pla Especial de la ZAL i contra determinacions del Pla d’Acció Territorial de l’Horta que obvien la protecció d’aquesta zona estratègica per al territori valencià.

El Pla Especial incorre en greus defectes de procediment i tampoc atén a les directrius territorials de la legislació actual tal com demanava la sentència del TS de 2015 que el va anul·lar.

La plataforma ciutadana anunciarà en els propers dies un crowdfunding perquè la ciutadania compromesa puga col·laborar amb les despeses del recurs davant el TSJCV.

_____

El Pla Especial aprovat el passat novembre de 2018 per l’Administració Autonòmica per impulsar la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) en la pedania de La Punta de la ciutat de València incorre en greus errors procedimentals i contravé les determinacions que la llei urbanística valenciana i el mateix pla de l’Horta (PATH) imposen.

Greus errors procedimentals

El Pla Especial (PE) aprovat incorre en greus errors procedimentals perquè assumeix que el sòl sobre el que es desenvolupa és urbà. Cal tenir en compte que tant la sentència del Tribunal Suprem de 2015 (concretament el 25-5-2015 que ratifica la sentència del TSJCV del 13-3-2013) que va anul·lar el pla en el seu moment, com la sentència de 2017 del mateix TS que anul·la el projecte de la xarxa elèctrica d’alta tensió que li dóna subministrament, impedeixen tal consideració.

Amb aquesta irregularitat de fons, es substitueix una avaluació ambiental i territorial estratègica corresponent a un pla d’ordenació estructural per una avaluació estratègica abreujada referida a una modificació menor. La sentència del TS de 2015 que anul·la el pla és clara: obliga a començar el procediment des de zero (ex-tunc) i no permet fer assumpcions sobre el territori que suposen que no es comença el procediment des del principi. Defugir un estudi d’impacte ambiental estratègic fa que s’elimine el debat sobre les alternatives a la ubicació d’aquesta instal·lació industrial, justament allò que qüestiona la societat civil.

Aquest error procedimental pot implicar l’anul·lació del pla per quarta vegada, el que suposaria una nova oportunitat per a recuperar l’espai de la ZAL per a hortes i espais naturals que connectaren el final del riu Túria amb El Saler i l’Albufera.

Greus errors de fons

A més dels errors de procediment, el Pla Especial de la ZAL contravé els principis i determinacions de la legislació urbanística i territorial valenciana.

Actualment comptem amb una legislació urbanística i territorial relativament avançada com la LOTUP i els successius Plans d’Acció Territorial (PAT) que pretenen una visió supramunicipal i estratègica del territori per a evitar la pèrdua de patrimoni i valors ambientals, i dinamitzar el poders econòmics existents. No obstant, aquesta legislació ha sigut ignorada introduint excepcionalitats ad-hoc com el cas de la ZAL en La Punta al Pla d’Acció Territorial de l’Horta, obligant-nos així a presentar també un recurs contra les determinacions que la desprotegeixen.

Començant per l’Estratègia Territorial de la CV (DOGV de 19 de gener de 2011) que en el seu article 43 determina que els corredors de connexió d’infraestructura verda i per a evitar la conurbació han de tindre una amplada mínima de 500m, que és precisament l’ample de la ZAL. En canvi, l’actual Pla Especial contempla uns connectors ecològics que en el tram més ample no arriben als 30m d’amplària.

Desenvolupar la ZAL posa en perill l’Horta de Rovella, que ara quedarà  definitivament aïllada i desconnectada de la resta d’agroecosistema, el que la condemna a la degradació i probable desaparició, fet que implicaria la pèrdua automàtica del reconeixement de  Patrimoni immaterial de la Humanitat que ara té el Tribunal de les Aigües. De fet el propi PATH en el plànol d’ordenació nº4 dibuixa dos connectors de connexió per a evitar aquest aïllament, que passen justament per damunt de la ZAL i que no han sigut contemplats en el ‘nou’ Pla Especial.

Finalment, es perd una oportunitat històrica: connectar el Jardí del Túria i el Saler. La visió estratègica del territori que imposa la legislació vigent implica connectar el sistema d’infraestructura verda entre el vell llit del Túria i el Saler i això sols és possible a través de La Punta, on es pretén ubicar la ZAL. Qualsevol ciutadà pot entendre que, tenint un Parc Natural a 4 km del centre d’una ciutat i un riu verd que l’articula, no és racional que es decidisca posar just al mig un polígon industrial per al qual existeixen altres alternatives d’ubicació.

Davant la manca de visió i voluntat política de Ximo Puig i Joan Ribó, que ni tan sols han estudiat seriosament les possibles alternatives, i davant l’improvisat maquillatge del projecte de la ZAL del PP que és un insult a les lleis de la pròpia administració valenciana i a la intel·ligència ciutadana, ens veiem obligats a recórrer als tribunals esperant que el TSJCV anul·le de nou el P.E. de la  ZAL i es torne a obrir una oportunitat per a la ciutat i per a l’horta.

_____

eldiario.es – La ZAL vuelve a los tribunales

La Vanguardia – La ZAL a los tribunales

La Veu – Contenciós contra el decret de la ZAL

Levante-EMV – La ZAL ante el TSJ

ValenciaPlaza – La ZAL a los tribunales

Las Provincias – La ZAL en el juzgado