L’escaldà
CARME MIQUEL Al llarg de més de dos-cents anys i fins els seixanta del segle passat, durant els mesos d’agost i setembre, els habitants de la Marina Alta tenien la mirada posada en el cel. Perquè durant aquests mesos s’escaldava el raïm de moscatell per convertir-lo en pansa i del cel depenia la bona […]
Els destrellats de la Punta
CARME MIQUEL Entre els molts destrellats comesos al nostre país pels diferents grups de poder, el de l’horta de la Punta, rematat fa ara onze anys, ocupa un lloc especial. Perquè han passat onze anys des de la desfeta i desaparició total de l’espai d’horta, fèrtil i productiva, que constituïa la Punta de Silvestr
El meu ametller ha florit
CARME MIQUEL Fa uns 15 o 20 anys, pel mes de febrer, els ametlers de la Marina Alta florien esplendorosos. Durant unes setmanes el paisatge es tornava màgic perquè sobre la terra marronosa dels camps s’escampaven les amples taques de color rosa o blanc que feien els arbres florits i perquè si feia ventet […]
Urbanisme i moral
CARME MIQUEL Fa poc de temps vaig escoltar un empresari manifestar que la construcció havia de tornar a ser el motor de l’economia, que encara hi havia infraestructures per fer i espais per construir. Una afirmació sense sentit quan actualment tothom està d’acord que el procés urbanístic viscut els darrers anys ha sigut nefast. El
Agricultura i canvi climàtic
Carme Miquel Que el canvi climàtic produït per l’acció humana és un fenomen que afecta el present i el futur pròxim, no ho dubta ja gairebé ningú en el món de la ciència. Que els seus efectes són diversos i influiran de manera negativa en la vida de la major part de persones i […]
Les bledes
CARME MIQUEL Per raons professionals, la meua filla major ha d’anar de tant en tant al nou hospital La Fe. Un dia, en tornar d’una d’aquelles visites em va comunicar, amb una certa emoció, que en una explanada, entre la gespa plantada, estaven creixent unes bledes. Jo també em vaig emocionar. La lluita persistent [&hellip
Horta engabiada
CARME MIQUEL De vegades agafe el tren per anar a Gandia. M’agrada mirar per la finestreta acompanyada de paisatges variats i canviants, dissortadament molt degradats. Molt a prop de València, abans d’arribar a Alfafar, ja es fan presents uns espais que sempre em corprenen. Es tracta d’uns minúsculs trossos d'ho