Fa dotze anys, des de Per l'Horta s'impulsava la Universitat d'Estiu de l'Horta com un espai que visualitzés el potencial ambiental, social, econòmic i agrícola d'una horta llavors en perill eminent de destrucció sota un tsunami de ciment.
Hui les condicions han canviat i l'esclat de la bombolla immobiliària han suposat una frenada –sovint brusca i plena de cadàvers sense sepultar- en l'avanç urbanitzador. També s'ha transformat la Universitat d'Estiu, que ha reduït els seus seminaris estiuencs a una jornada de debat i en canvi s'ha estès al llarg de l'any oferint una infraestructura permanent per tal de formar nous llauradors i llauradores ecològiques que puguen ajudar a fer reviure l'horta tal i com se somia des de Per l'Horta: viva, productiva i agrícola.
Des de que al juliol del 2012 la Universitat d'Estiu va reinventar-se s'ha centrat en posar en contacte tant les persones interessades en aprendre l'ofici de treballar la terra com aquells llauradors que vulguen transmetre els seus coneixements. Pensada com una acadèmia merament pràctica, la “Uni” ofereix el seu banc de dades, tutoritza i coordina les matrícules i dóna la cobertura legal necessària. A partir d'ací són les pròpies persones interessades les qui es posen d'acord amb els horaris, la freqüència i la durada.
Fins ara ja s'han realitzat 22 d'aquests cursos, principalment a la comarca de l'Horta, però també a llocs tant distants com Torreblanca, El Paraiso (Terol), Algar del Palància, Nàquera o Alboraig. Ara mateix hi ha 12 aprenents més en curs i uns altres 18 estan apuntats a l'espera de poder trobar un horari o ubicació a la que puguen adaptar-se.
Josep Pérez, de Per l'Horta i la Universitat d'Estiu, explica que el perfil d'aquestes pràctiques cada volta és més laboral i menys d'oci: “són gent que ja ha acabat els estudis, que es troben a l'atur o amb una feina que no compleix les seues expectatives i que està interessada en dedicar-se a l'agricultura”. Pérez també destaca l'alt nivell de satisfacció que la iniciativa té per a ambdues bandes: “Per a la gent que rep les pràctiques és una forma d'aprendre real, sobre el terreny i de part de gent amb una llarga experiència. Per als llauradors és una ajuda extra que al camp sempre va bé”. L'única remuneració de les pràctiques –que legalment s'inscriuen com a voluntariat- és en forma de fruites i verdures de la terra llaurada.
