Article extret dek diari digital València Plaza
VICENT MOLINS. 11/01/2016 –
"En 1994, algú va idear un d'aqueixos projectes per a posar a València «en el mapa», la ZAL. L'únic problema era una xicoteta pedania de la qual ningú s'acordava. Una dècada després d'acabar les obres, la ZAL segueix buida i els veïns lluiten contra l'oblit.
VALÈNCIA. Quan arribem a la Punta hi ha reciprocitat: alguns veïns ens miren estranyats, amb el poc costum de rebre visites de fora d'aquest cosmos; nosaltres mirem des de la sorpresa curiosa. No és gens personal, només la pertorbació que provoca una porció de pedigrí hortolà que ara s'assembla a un puzle on no encaixa cap peça. Totes estan muntades òrfenes de lògica, les contades alqueries que perviuen comparteixen veïnatge amb ciment, molt ciment.
Els habitatges sobre les quals el poblat s'establia van ser suprimits tossudament, i en el seu lloc files d'adossats ocupats per alguns dels antics veïns, els que no van poder resistir-se al seu passat i van tornar. L'espai majoritari pertany a un asfaltat sense usos. L'aparença d'un enorme circuit de velocitat on els cotxes mai van donar voltes. Territori ZAL, la Zona d'Activitats Logístiques que, volent eixamplar port, va justificar fulminar una horta d'hortes per a donar pas al no-res. És aquest un conte virulent de com una altra vegada algunes infraestructures van degollar pobles.
Aurelio Martínez a voltes sembla una reproducció d'un casc blau que acudeix a situacions de conflicte. Després de ser cridat per a posar-li el torniquet al València, li toca interpretar el paper de socialdemòcrata portuari. El cap del Port assumeix la veu d'una institució que, al costat de l'Ajuntament (PP), Generalitat (PSOE) i SEPES, l'entitat pública de Foment (PSOE) van encendre en les raneres de 1994.
(Llija l'article complet en el nombre de gener de Plaza)