LUIS PABLO MARTÍNEZ
Sobre la rellevància dels conceptes per a la salvaguarda dels nostre patrimoni hidràulic
Freqüentment, els titulars manifesten l'estupefacció dels defensors del patrimoni davant la destrucció d'un element del nostre patrimoni cultural de l'aigua que estava “inventariat” o “catalogat”. Les situacions poden arribar a ser esperpèntiques.
A tall d'exemple, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha dut a terme recentment una “reconstrucció” de l'assut de la Marquesa, a Cullera, que ha comportat la demolició d'una presa vàries vegades centenària i el trencament del vincle estructural i funcional que, des d'almenys l'any 1380, la unia al molí fluvial dit així mateix de la Marquesa. Una resolució de l'òrgan competent de l'administració de l'Estat determinà l'any 2008 que el projecte no havia de sotmetre's al tràmit d'avaluació ambiental… malgrat el fet que assut i molí figuren “catalogats” a l'obra Las Riberas del Xúquer: paisajes y patrimonio valencianos, publicada dos anys abans amb finançament de la pròpia Confederació.
L'acció eficaç per la conservació de les hortes històriques i els seus elements integrants, tangibles i intangibles, requereix precisió en l'ús dels conceptes. En aquest sentit, la primera cosa a subratllar és que no tot document que porte al seu títol les paraules “inventari” o “catàleg” duu inherent la –digem-ne– “presumpció de protecció”.
La bibliografia patrimonial sovint dedica moltes planes a aclarir la diferència entre “inventari” i “catàleg”. La fitxa d'inventari –ens diuen– es limita a oferir les dades bàsiques que permeten la identificació i localització d'un bé –denominació, situació, etc.–, mentre que la fitxa catalogràfica aprofundeix en la seua descripció i anàlisi. L'inventari tindria com a missió saber quins són i on són els elements patrimonials existents –controlar-los–, mentre que el catàleg estaria orientat, a més a més, a l'estudi i la difusió dels seus valors –conéixer-los–.
Dissortadament, la bibliografia no sol dedicar el mateix espai a subratllar la diferència substantiva que hi ha entre els “inventaris” i els “catàlegs” científics i els que comporten la protecció jurídica efectiva dels béns inventariats o catalogats. La distinció és fàcil: només la inclusió als instruments creats o reconeguts per la normativa reguladora del sector del patrimoni cultural garanteix la protecció jurídica dels béns. En el cas valencià, aquests instruments són els Catàlegs de Béns i Espais Protegits (CBEP), instruments de naturalesa urbanística incorporats al repertori d'instruments patrimonials de protecció, i l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià (IGPCV).
Cal dir-ho i tenir-ho clar: l'esment a un treball acadèmic no garanteix la protecció d'un bé. És condició necessària –identifica–, però no suficient –no protegeix–. Si el bé es veu amenaçat per una obra pública o privada i no figura ni a un CBEP municipal ni a l'IGPCV, és molt probable que la sol·licitud de protecció es veja contrarestada per un oportú “informe d'expert” que negue el seu valor patrimonial. I si el fet arriba als tribunals, la primera cosa que farà el titular del jutjat, que no serà especialista en patrimoni, serà comprovar si el bé en qüestió figura o no als susdits instruments.
La conclusió és clara: cal aprofitar l'actual conjuntura de crisi per a promoure –exigir, més bé– la posada al dia dels CBEP municipals i de l'IGPCV. Encara hi ha municipis valencians que no compten amb un CBEP conforme a la legislació urbanística i patrimonial en vigor; i són molts, molts més encara els municipis els CBEP dels quals ignora, pura i simplement, l'existència de séquies i hortes històriques. Aconseguir la seua incorporació als instruments de protecció és clau per garantir la seua pervivència.
[Enllaços d'internet]
Resolució de 9 d'octubre de 2008, de la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic, per la qual s'adopta la decisió de no sotmetre a avaluació d'impacte ambiental el Projecte «Reconstrucció de l'assut de la Marquesa, de Cullera (València)»:
http://www.boe.es/boe/dias/2008/11/12/pdfs/A44888-44890.pdf
“Un experto desvela que l´Assut de Cullera es tres siglos más antiguo” (Levante-EMV, 2.VII.2011):
"El Gobierno inicia la polémica demolición del azud de la Marquesa” (Las Provincias, 10.VI.2011):
