WRM, Salva la Selva, Grupo ETC, Grupo Semillas y Consejo Editorial
Sota les noves propostes de 'economia verda' destaca l'ús energètic que se li vol donar a la Natura, tant els ja coneguts cultius per a usos energètics–els agrocombustibles-com també l'ús indiscriminat d'arbres i residus vegetals-la biomassa–. Presentem per generar un debat, la problemàtica d'aquests cultius i usos com equivocada o enganyosa recepta a la crisi climàtica.
Quanta fusta hem de cremar?
Els éssers humans han utilitzat la biomassa per produir energia des de temps immemorials de forma sostenible. D'altra banda, la industrialització està acabant amb les reserves de combustibles fòssils i aquesta és la causa de la recerca frenètica d'altres fonts d'energia. Les crides bioenergies es basen en la producció d'energia a partir de matèria viva, la biomassa.
La biomassa és matèria viva com arbres, arbusts, herbes, grans, algues, microbis i també residus vegetals. En l'actualitat a la Unió Europea, dos terços de l'energia anomenada renovable provenen de la biomassa. Les altres energies renovables-solar, eòlica, hídrica i altres–aporten només un terç. La Comissió Europea pretén que abans de 2020, el 14% de tota l'energia de la Unió Europea procedisca de biomassa. La matèria primera utilitzada a aquest propòsit no serà precisament-com es diu sovint-residus, sinó fusta, i també olis vegetals (agrocombustibles) i biogàs. El 75% dels subsidis per a les energies renovables està destinat a la biomassa i els agrocombustibles. Els altres es reparteixen entre l'energia solar i eòlica.
Això succeeix a esquenes de l'opinió pública. Les informacions són parcialitzades al vendre els beneficis de l'economia verda, amb la que es pretén continuar creixent sense límit, en lloc de concretar mesures sòlides d'estalvi i eficiència energètica.
Renovable és el que sempre torna a créixer, i sostenible és el que mantenint divers i productiu, no impacta negativament sobre el medi. Però al contrari del que se sol afirmar, cap d'aquests conceptes s'aplica a una economia globalitzada ja un ús energètic massiu i sempre creixent, ni als impactes ambientals i socials d'aquest model econòmic.
Els suposats beneficis de la generació d'electricitat a partir de biomassa forestal són la disponibilitat il·limitada de la fusta, l'aprofitament dels residus de la poda i el manteniment dels boscos, la forma neta de producció o la neutralitat en termes del cicle de carboni . Però no ens enganyem: no hi ha desfets forestals capaços de proveir la demanda energètica que es requereix per produir energia per a totes les centrals elèctriques de biomassa que s'estan instal·lant. La producció global de pastilles de fusta [conegudes com pellets] era d'uns 10 milions de tones el 2008 i s'estima que es duplicarà en els pròxims 4-5 anys. Es preveu un creixement anual global del 25 al 30% en els propers 10 anys, segons l'organització britànica Biofuelwatch. Aquest gran creixement en la demanda de fusta per a la producció d'electricitat impacta dels boscos d'Europa, Amèrica del Nord i Rússia i obliga a molts països a importar la matèria primera de països productors del Sud global.
La demanda de fusta importada significa una carrera per l'ús de les terres productives, i el desplaçament de pobles indígenes i camperols dels seus boscos en benefici de les empreses productores de la fusta com a matèria primera industrial. No haurem de parlar de l'ús de biomassa, sinó més aviat de l'ús d' 'agromasa', doncs seran plantacions de monocultius d'arbres dels conreus que generaran la matèria primera desitjada.
Països com Suècia, Gran Bretanya o Alemanya experimenten un desenvolupament sense precedents de la generació de biomassa a gran escala. Els plans de Gran Bretanya signifiquen un consum de 50 a 60 milions de tones de biomassa per any, repartides entre diverses centrals de biomassa planificades, en construcció o ja instal · lades. Però Gran Bretanya produeix tan sols de 8 a 9 milions de tones de biomassa seca per any. Conclusió: hauran d'importar la resta. El que es presenta a l'opinió pública com un canvi benigne i benèfic, de l'energia fòssil a la renovable, és en els fets una expoli global dels recursos naturals del Sud per al Nord, que aprofundirà la injustícia i empitjorarà la pobresa i la fam.
La neutralitat en termes de carboni és igualment qüestionable i no se sustenta sobre cap base científica sinó en càlculs fets a conveniència.
Plantacions d'arbres
Posem un exemple. En el context dels esforços que realitza Brasil per esdevenir una potència econòmica mundial, el secretari d'Afers Estratègics del nou govern de la presidenta Dilma Roussef, ha publicat un nou informe al qual van tenir accés els mitjans brasilers el març d'aquest any. L'informe anunciava que la nova política governamental consistia a duplicar l'àrea destinada a plantacions d'arbres fins arribar a 15 milions d'hectàrees, fent passar de 7000000000-25000000000 de dòlars la participació del país en el mercat. Mentre el primer cicle d'expansió es referia especialment a la producció de cel·lulosa i paper, aquesta vegada el govern apunta a expandir les plantacions per a altres fins. El problema més urgent és que per aconseguir aquest objectiu es necessiten milers de milions en subsidis, més del que el govern està disposat a aportar.
En aquest sentit, l'atenció internacional que suscita la crisi climàtica permet al sector empresarial i al govern presentar sota un angle diferent la necessitat de subsidis, especialment per plantacions 'renovables' de carboni, que no obstant això aporten dubtosos beneficis climàtics. Per exemple, en l'estat de Mines Gerais la companyia Plantar va ser una de les primeres a oferir crèdits de carboni a través d'un projecte MDN (Mecanisme de Desenvolupament Net) basat en plantacions renovables d'eucaliptus que, irònicament, estan destinats a ser cremats, amb la qual cosa tornaran a l'atmosfera tot el CO2 que havien emmagatzemat. El carbó resultant, per cert, és la font d'energia de la fosa de ferro de Plantar.
"Si les plantacions per a la producció de cel·lulosa han estat molt negatives en termes socioambientals, les noves plantacions per biomassa també ho són, i fins i tot pitjors: el cicle de rotació és de dos o tres anys, en lloc dels ja de per si curts cicles de 7 anys de les repoblacions per cel·luloses".
La resistència al monocultiu per a biomassa al Brasil
El Moviment de Xicotets Llauradors (MPA), un dels principals moviments camperols del Nord-est del Brasil, i els membres de La Via Campesina Brasil, lluiten des de fa anys contra l'expansió dels monocultius d'arbres, realitzant manifestacions i altres accions de protesta. Raul Krauser, de la coordinació nacional del MPA, explica les raons d'aquesta resistència: «L'expansió dels monocultius d'eucaliptus ja ha acumulat una llista d'impactes sobre les vides dels llauradors: adquisició de grans camps improductius que haurien de ser destinats a la reforma agrària; augment del preu de la terra en tota la regió; les companyies estan envoltant a les comunitats camperoles i les pressionen perquè vengen les seues terres, les famílies tenen por de quedar aïllades en una zona de plantacions i, a causa de la persecució de les empreses i les elits locals, venen les seues terres, les economies locals empitjoren, augmenten la fam, la violència i el deteriorament social, les organitzacions que s'oposen a aquesta expansió són criminalitzades per les empreses i pel 'Estat brasiler', que els dóna subsidis, incentius fiscals, suport econòmic, militar, jurídic i fins moral, amb la qual cosa fa creure que qui està en contra d'aquests mega-projectes també està en contra del desenvolupament. […] Es preveu que algunes comunitats camperoles quedaran destruïdes, la qual cosa provocarà immediatament una disminució de la producció d'aliments que farà perillar el proveïment local, de manera que la societat sencera es veurà afectada ".
Krauser també diu: «Estem totalment en contra d'aquesta expansió, si bé la crema de fusta es considera menys contaminant, la producció d'aquesta fusta és molt perillosa i molt dolenta per a la vida dels llauradors i altres comunitats, dolenta per al desenvolupament del país. Tenim prous casos per provar que, on entra el monocultiu d'arbres, augmenten la fam, la misèria, les desigualtats socials. El suposat desenvolupament sostenible no va amb el monocultiu d'arbres en els països tropicals. El que expliquen les companyies és pura il·lusió ».
Menjar per als cotxes
En el cas dels agrocombustibles – produïts a partir de blat de moro, palma i altres oleaginoses–, destinats al transport, passa el mateix que en els cultius de biomassa. Els objectius mínims d'abastament que fixa la UE per al 2020 promouen el seu cultiu i, a nivell global, es facilita la seua importació i exportació, el que té efectes que a dia d'avui encara són difícils d'avaluar però que podem comparar amb els ja estudiats en EUA.
Dins el territori europeu, superfícies dedicades a la producció d'aliments es substitueixen per cultius energètics, el que ens fa més dependents d'aliments de l'exterior. A més, en ser insuficients les terres agrícoles de la UE per complir aquests objectius, és necessari importar més agrocombustibles. D'aquesta manera, moltes terres de països del Sud global es dediquen al cultiu d'agrocombustibles, o bé, directament es compren enormes superfícies de terra-estimades entre 3 i 5 milions d'hectàrees a l'Àfrica-per part d'empreses europees per produir aquesta matèria prima, ja que es tracta d'un negoci amb molt valor especulatiu. Es priva així l'ús d'aquestes terres per aprovisionament d'aliments als seus legítims propietaris. Una espiral de fam i dependència salvaguardada pels interessos del mercat.
Resulta paradoxal, per tant, que la biomassa i els agrocombustibles a gran escala s'hagin contemplat com la solució al canvi climàtic i com una opció de protecció del medi ambient. També que ho és que la UE continue presumint de salvaguardar els drets humans al món.
Font: Soberanía Alimentaria nº 9 (http://www.soberaniaalimentaria.info/)
span/span spanhpsi.
