Iván Gil /El Confidencial
"L'augment de malalties cròniques com l'obesitat, la diabetis i el càncer està directament relacionat amb els aliments que mengem. Les hormones sintètiques presents en els fertilitzants i pesticides que entren en contacte amb el menjar són molt perilloses per a la salut i no solen detectar-se en les anàlisis toxicològiques, per la qual cosa invalida el principi que la 'dosi fa el verí'". Amb eixa advertència com a carta de presentació, la guardonada documentalista i periodista Marie-Monique Robin ens introdueix en el món de l'agroindústria, el seu camp d'investigació des de fa més d'una dècada, i sobre el qual versa el seu últim assaig: Las cosechas del futuro. Cómo la agroecología puede alimentar al mundo (Península).
Una obra fruit de l'anàlisi comparativa de diversos sistemes de producció alimentària que, en sintonia amb altres anteriors com El nostre verí quotidià i El món segons Monsanto, qüestiona el mite que reduir el preu dels aliments o que la fi de la fam al món només són possibles mitjançant la producció industrial. La principal novetat que aporta l'autora gala en l'últim llibre és que hi ha una alternativa demostrable, "més excel·lent del que creia abans d'iniciar la investigació", i que es diu agroecologia.
La transició de l'agroindústria a l'agroecologia encara és possible, explica Robin, però tot i existir la voluntat política necessària per propiciar els canvis legislatius que la permetisquen, "portarà molts anys descontaminar les terres i les aigües subterrànies fins a poder produir aliments sans". És per açò que urgeix, en primer lloc, limitar l'ús de pesticides i transgènics. "Espanya és el país més permissiu de la UE amb el cultiu d'Organismes Genèticament Modificats (OGM) i la comercialització d'altres substàncies tòxiques, com el bisfenol A que en altres llocs com França està prohibit".
Una permissivitat, alerta l'autora, amb unes conseqüències més que visibles: "Les parelles espanyoles són les que més problemes tenen d'infertilitat a tot Europa, en afectar una de cada quatre". Alhora, els càncers de cervell i la leucèmia estan creixent a un ritme anual de l'u al tres per cent entre els nens, segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que posen també de relleu l'auge de l'origen fetal de les malalties en l'edat adulta (presumptament pel tipus d'alimentació de la gestant). "La pròpia Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ja s'està adonant d'estes conseqüències i reconeixent les deficiències del principi toxicològic que "la dosi fa el verí” a causa de les indetectables hormones sintètiques, com demostra la majoria de literatura científica sobre la qüestió", apunta Robin.
El zenit del petroli també ho serà del menjar barat
Tradicionalment s'ha relacionat el baix cost dels aliments amb els monocultius, l'ús de pesticides i fertilitzants per reduir les plagues, així com altres tècniques modernes de producció a gran escala. No obstant açò, Robin afirma que "els preus dels aliments que comprem al supermercat són completament falsos perquè no inclouen els costos directes ni els indirectes".
Les despeses derivades del tractament de les aigües contaminades, del pagament de les taxes pels gasos d'efecte hivernacle, de les subvencions (per al gasoil, per exportar o directament de la Política Agrària Comuna de la UE), així com dels sistemes públics de salut, per l'augment de malalts crònics, són alguns dels costos associats a l'agroindústria que no inclouen el preu d'origen. "Si sumem tots eixos costos als productes en origen, el seu preu pujaria i serien més cars que els ecològics". A més, afegeix Robin, més de la meitat del preu està engreixat pels intermediaris i finalistes.
Una realitat de la qual no estem molt lluny, segons la periodista, per a qui abans o després s'haurà de disparar el preu del menjar, ja siga per la fi de les subvencions (com es preveu amb la PAC), per la creixent especulació borsària amb les matèries primeres en els mercats de futur, o pel no menys imminent encariment dels combustibles fòssils com el petroli i el gas, per la seva zenit.
Els productes químics utilitzats en l'agroindústria s'elaboren a partir de petroli i gas, de manera que un augment en el preu d'aquests recursos, al costat de l'escassetat d'aigua, posaria a l'agroindústria en la cruïlla. "Aquesta és la gran debilitat de les indústries alimentàries. Se sustenten sobre un model que depèn dels combustibles fòssils, i és clar que el preu d'aquests serà cada vegada més gran, de manera que el dels aliments serà parell. No té sentit que l'alimentació en el món depenga de la producció de petroli en una regió tan convulsa com és l'Orient Mitjà", es lamenta Robin.
Aliments saludables en un món sostenible
Les pernicioses conseqüències per a la salut i el medi ambient de l'agricultura industrial, així com la crònica d'una mort anunciada que Robin va començar a descriure abans fins i tot que es produiren les primeres crisis alimentàries a Llatinoamèrica (relacionades amb els biocarburants) han portat a la francesa a recórrer el món a la recerca d'alternatives ecològiques. Després d'estudiar diferents tècniques agroecològiques va poder comprovar que el seu rendiment pot ser més gran que amb tècniques pròpies de la agroindústria. La gran debilitat d'aquesta és que se sustenta sobre un model dependent dels combustibles fòssils
"Moltes vegades, quan parlem d'agroecologia pensem que es tracta de tornar a les tècniques emprades pels nostres avis. No és així, es tracta de pràctiques molt més complexes que dependran de la zona geogràfica on es desenvolupen, del tipus de cultiu o del tipus de terra", explica. Però Robin sí que va poder comprovar que tots ells coincidien en un principi bàsic: la complementarietat. "Es tracta d'un principi comú mitjançant el qual es busca complementar la biodiversitat del medi, mitjançant rotació de cultius o interferint en els cicles biològics dels insectes, per prevenir plagues i augmentar la producció".
La demanda de productes ecològics per part dels consumidors ha augmentat proporcionalment al deteriorament de la cadena alimentària, "però l'oferta encara no arriba per abastir a tots", apunta Robin. Per fer-la extensiva a tot el món no n'hi ha prou amb la conscienciació del consumidor, que al cap i a la fi és qui més poder té amb les seues decisions de compra, sinó que calen mesures polítiques concretes.
Entre les propostes més urgents per facilitar el canvi, la periodista cita "la prohibició de l'especulació amb aliments, el foment de la sobirania alimentària mitjançant una fèrria protecció dels mercats i llauradors locals, i l'escurçament de les cadenes de distribució buscant connexions directes entre consumidors i productors ". Només mitjançant l'eliminació dels intermediaris i finalistes, explica la francesa, el preu dels aliments orgànics es reduiria fins a un 90%.
Les bases per possibilitar un canvi de model estan posades "des de fa molts anys", però de no iniciar una ràpida transició, adverteix Robin, "no podrem anticipar-nos a les crisis alimentàries que ressorgiran en qualsevol moment".
