La Malva-rosa proposa un sistema alternatiu que elimina intermediaris i impulsa el desenvolupament rural
Pepa Gómez / VLCNews
Cada volta més barris pugen al carro de la producció comunal i l'autoconsum. Ecologia i solidaritat són les paraules clau, marcats per un context econòmic que obliga a la reinvenció. Un grup d'autoconsum a la Malva-rosa, horts urbans a Benimaclet, cultius en terrasses del Carme, distribució de productes agrícoles a Patraix… tots, junts i per separat, estan llançant un missatge clar.
A Benimaclet conreen horts urbans, a El Carme s'estenen els pulmons verds a les terrasses, a Patraix difonen aliments ecològics cultivats en terrenys valencians, a Velluters aprofiten solars per crear vida i el mateix persegueixen els veïns de Marítim-Aiora… I ara veïns de La Malva-rosa se sumen a eixe corrent solidari, respectuós amb el medi ambient i crític amb el context històric i econòmic pel qual els ciutadans passem: naix una nova fórmula batejada grup de consum responsable.
"Som un grup de veïns de la Malva-rosa interessats a posar en marxa un sistema de consum alternatiu, respectuós amb el medi ambient, ecològic, sostenible, social, que fomente relacions directes entre productors i consumidors, elimine intermediaris, impulse el desenvolupament rural del nostre àmbit geogràfic i consolide circuits curts de comercialització", diu la seua carta de presentació. Treballaran a l"empara de l'associació de veïns Amics de la Malva, servint-se del seu local per al desenvolupament logístic.
Comença el recorregut sondejant l'interès veïnal per participar d'eixa innovació amb la difusió d'un formulari. Es pregunta a propòsit del tipus de producte en què els ciutadans estarien interessats a produir, compartir, difondre i/o consumir (locals, ecològics, de temporada, certificats…).
A més, com es tracta d'una iniciativa solidària i comunitària, s'obri un espai de col·laboració mútua, es busquen persones que estiguen disposades a dedicar un parell d'hores setmanals a la iniciativa de manera altruista. Fórmula que casa amb altres activitats consolidades ja a la ciutat com el Banc del Temps de Russafa o la Fundació Xarxa sotenible i Creativa, entre d'altres.
Els barris de la ciutat es mostren cada volta més compromesos per potenciar la producció local i autòctona i facilitar a peu de carrer la relació entre ciutadans i l'autoabastiment, sense intermediaris ni encariments evitables. Amb eixe mateix esperit evolucionen els grups d'autoconsum que poden tenir diferents models d'associació. La característica comuna és que s'autogestionen, contactant amb productors directament, realitzant comandes esporàdicament i organitzant el repartiment.
El preu just, la reducció d'emissions contaminants (des del cultiu al transport, passant per l'embalatge) i estrènyer llaços socials eliminant les barreres de la competitivitat i l'enriquiment de tercers, són les claus.
Si les ciutats es fan de ciutadans, els de València estan emprenent un camí de consciència i responsabilitat amb l'entorn i el veí. Els barris, des de les associacions de residents i plataformes, estan llançant un missatge clar. València està preparant-se per ser cada volta més autosuficient .
